Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Totes les cartes del dia

Whatsapp

A ‘Carajillo’, ‘in memoriam’

Vagin aquestes ratlles com a reivindicació de la memòria, i del seu esperit de lluitador, al meu amic Manolo Martínez Álvarez, un nom que segurament no diu gaire a ningú ja que tothom el coneixia com ‘Manolo Carajillo’.

El divendres 27 de març m’he assabentat que ens has deixat a València, on vas recalar amb l’Èric, el teu nebot, després que s’hagués agreujat l’estat de la teva salut. Record fresc de quan et vaig conèixer el 1977: tu tenies 41 anys i jo 23. Ens vam conèixer quan s’intentava fer una associació de veïns a la Part Alta de Tarragona, llavors tant tu com jo vivíem a la zona, molt degradada.

Em vas caure bé. M’agradava la teva personalitat, el teu caràcter, el teu compromís social i la teva mala llet quan s’havia de treure. En aquell temps feia poc que havies marxat del PSUC i de CCOO, per divergències ideològiques. Jo vaig recalar a la CNT i tu, sense estar-hi afiliat, ens vas donar suport en totes les lluites d’aquelles èpoques.

Lluites nostres o d’altres organitzacions de l’esquerra anticapitalista; després vas marxar a treballar a València, on vas seguir col·laborant amb gent com nosaltres, i en tornar a Tarragona, et vas prejubilar al poc temps. Vas fer de músic ambulant, amb la teva guitarra i la teva bicicleta, que et donava llibertat per anar d’aquí cap allà. També vas anar a Girona, en tornar et vas instal·lar al Priorat. Després d’una breu estada a Porrera vas recalar al Mas Roigé, entre la Vilella Baixa i Cabacés, on has viscut (fins que et va acollir l’Èric). Recordo el camí de la pista d’entrada i la pintada que et rebia: ‘Vota a los apaches’.

Em vénen els records que hem compartit, com algun pis i taula, excursions a la muntanya, manifestacions, piquets... i un munt de coses més. També recordo la teva afició a inventar i reinventar coses: un aparell de seguretat, bumerangs, el carro per portar motxilles que vas estrenar amb el nostre amic comú Rafel ‘el Coixo’, i moltes coses més. També em ve a la memòria la presentació, juntament amb el teu germà, del teu llibre Maare: una novel·la que reflectia el teu pensament i la ideologia, que et va costar molt però al final ho vas aconseguir.

Manolo, tu i jo no som creients i no creiem en altres vides; però em faria gràcia que si estàs en algun lloc, et recordis de mi al costat d’una mitjana, un got de vi acompanyat d’un plat de formatge (com t’agradava!) o, és clar, fent honor al teu renom: d’un carajillo. Jo, mentre estigui aquí, faré el mateix. Hasta siempre ‘Carajillo’.

Agustí Aragonés ‘el Roquetes’

(Tarragona)

Vuelos de aprendizajesobre Tarragona

De entrada quiero decir que soy repetidor. Efectivamente en febrero de 2014 el Diari publicó un extenso artículo sobre los vuelos de aviones de CESDA –de Reus– sobre nuestra ciudad, en el que se mencionaba un correo mío referido al tema. Sorprendentemente, la encuesta que realizó el Diari daba un porcentaje más alto en favor de estos vuelos, aunque era fácil intuir la procedencia de los votos. El reciente accidente al que no me voy a referir, pone todavía más de relieve el peligro cierto que significan los aviones en vuelo muy bajo, menos de 1.000 metros de altura, sobre Tarragona y zona de influencia, sin olvidar los polígonos industriales y la refinería.

Es incomprensible como las autoridades estatales y catalanas permiten estos vuelos cortos y extremadamente peligrosos, basados en continuos despegues y aterrizajes, que son en definitiva los movimientos potencialmente más peligrosos de los vuelos.

Quiero pedir a los candidatos a la alcaldía de nuestra ciudad, que tengan en su programa la eliminación definitiva de los vuelos mencionados. Debería ser una prioridad, entre otras muchas que requiere Tarragona.

Josep Ferré

(Tarragona)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También