Totes les cartes del dia

19 mayo 2017 23:07 | Actualizado a 22 mayo 2017 21:18
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Els polítics

Ningú dubta que el prestigi dels polítics està per terra. A això hi col·laborem molts amb les nostres opinions i converses, però no tant com ho fa l’humorista Faro amb les seves punyents vinyetes. I encara hi ha un tercer grup. Els d’aquells que, curiosament, entren en política presumint de no ser polític però que, només arribar-hi, reprodueixen en ells mateixos el pitjor model de polític. El prototip és el senyor Abelló, candidat de CiU a Tarragona. Amb només dos mesos ja ha superat en mentides el més mentider dels polítics. Fem memòria:

Primer va dir «no seré candidat si no tinc el suport de Victòria Forns», en segon lloc va assegurar «no hi haurà cap polític a la meva llista de candidatura», després va declarar «no negociaré amb Unió. El pacte no existeix» i a continuació va afirmar «faré una campanya neta». I així continua fent declaracions vàcues i falses.

I personalment a mi em resulta curiós que l’home en qüestió hagi substituït la professió d’empresari i ara, al seu perfil de Facebook, ja figuri com a professió la de polític, aquella de la qual precisament renegava fins fa poc. I tot això sense ni tan sols haver entrat a l’Ajuntament. S’imaginen vostès on arribarà si aconsegueix tenir un càrrec, per petit que sigui?

Maica Fortuny Garcia

(Tarragona)

El día de...

Muchos de los días de nuestro calendario, gracias a Naciones Unidas, se celebra por poner algún ejemplo el día del agua, de la hora del planeta o del teatro.

El día de la mujer trabajadora tiene lugar el 8 de marzo. Durante todo el siglo XX, en el mundo globalizado se han ido consiguiendo diferentes derechos de igualdad sin distinción de género. Falta mucho todavía para llegar a la paridad. Pero yo me pregunto: ¿Es que la mujer que desempeña su trabajo en casa no es trabajadora? Parece ser que el hecho que desde que se levanta hasta que se acuesta no pare eso, no es trabajo. Personalmente he desempeñado los dos tipos de trabajo, dentro y fuera del hogar. La rutina, los horarios, los imprevistos... machacan y mucho. Como no trabajas, además de las obligaciones del día a día, tienes que llegar a todas partes, los padres, los suegros, los médicos, los niños, el cole, los deberes, las actividades extraescolares, reuniones con los profes, chófer de aquí para allá en cumples, etc. Y todo ello de lunes a domingo. No vale parar por tener fiebre. Sigues hasta caer redonda. Tienes que ser toda oídos, fuerte, esforzada, alimentar a los cachorros, y todo ello colmado de comprensión y dulzura. A pesar de todo, me quedo con la aptitud de ser cada día más mujer y no imitar a los hombres.

Visitación Juárez Laiz

(Tarragona)

Ángeles Olmeda

Ángeles Olmeda es la creadora en Facebook del grupo ‘Ofertas/Demanda de empleo en la provincia de Tarragona’. Ángeles junto a Quim Quim y algunos colaboradores más se dedican a buscar ofertas de trabajo en la red o en la prensa escrita para colocarlas en el grupo para comodidad y beneficio de los muchos amigos parados que hay en Tarragona. Cada día coloca una fotografía de un rincón o pueblo de la provincia de Tarragona para adivinar cuál es la población, al mismo tiempo que va subiendo todas las ofertas encontradas y rebuscadas en la provincia y alrededores. Es un trabajo social gratuito, desinteresado, a veces poco agradecido y repleto de paciencia que poco a poco va ayudando y va empleando a muchas personas. Además cumple la función informativa ante algunas ofertas que son engañosas, piramidales o simples estafas telefónicas que intentan aprovecharse de la gente desempleada y desesperada.

Y la pregunta es: ¿por qué las diferentes administraciones no se toman el problema del paro con la misma seriedad que se lo toman Ángeles Olmeda y Quim Quim? En cualquier caso, felicidades a estas personas que de manera desinteresada, hacen un trabajo tan excelente para la gente parada de Tarragona.

Andrés J. Moreno Cañizares

(Vila-seca)

Crida al Tribunal Constitucional

En la quarta manifestació pro vida que s’ha dut a terme a Espanya en un període de tretze mesos, s’ha fet una crida als dotze jutges del Tribunal Constitucional que «tenen a la seva mà dictar una sentència que derogui per inconstitucional la vigent llei de l’avortament. Porten cinc anys amb un recurs pendent de resolució. A les seves mans hem posat una immensa responsabilitat: defensar els drets humans, entre els quals el primer és el dret a la vida. Però calla, no es pronuncien». Diuen els manifestants. Per això van demanat un moment de silenci «perquè sigui un crit silenciós davant la consciència d’aquests dotze magistrats del Tribunal Constitucional». «Espero que sentin el nostre silenci i el seu sentit de la responsabilitat es desperti i dictin sentència lleial amb el ‘tots tenen dret a la vida’ que van jurar o van prometre ‘guardar i fer guardar fidelment’».

A Espanya cada any l’avortament es cobra més vides que habitants tenen les ciutats de Segòvia i Osca i des de la seva despenalització el 1985, l’avortament ha acabat amb tantes vides com habitants tenen avui les ciutats de Zamora, València, Granada, Sevilla, Lleó, Sòria i Conca juntes. «Podem oblidar això a l’hora de votar?», ha preguntava Blanco.

Valentín Abelenda Carrillo

(Salt)

Comentarios
Multimedia Diari