Totes les cartes del dia

¿De dónde lo han sacado?

Cada día alucino más con el fichaje de Convergencia. En Tarragona han quitado de candidata a una mujer que por lo menos tenía sentido común y han hecho un fichaje estrella que va camino de estrellarse. Su última hazaña no tiene nombre: compromete a la Generalitat en su campaña y utiliza la administración pública, la de todos, y a los niños, en su propio beneficio, pero resulta que el «error» lo paga una pobre funcionaria. Al final no dimite ni la delegada territorial de Ensenyament, ni dimite nadie de la Conselleria, ni mucho menos dimite el candidato. Sólo la pobre funcionaria, y no se le cae la cara de vergüenza. Bestial.

La segunda es el cumplimiento de la ley electoral. O mejor dicho, el incumplimiento. Es como si en un partido de fútbol uno de los jugadores negase que para él existan los penaltis y se quedase tan pancho. La ley electoral prohíbe hacer campaña en este periodo y todo el mundo acata menos él, y encima con chulería.

Ante esto, me vienen a la cabeza varias preguntas: ¿Un partido que gobierna no debe ser el primer en cumplir escrupulosamente la ley? Si a la vista de la opinión pública utilizan a la administración en beneficio propio y se saltan la ley, ¿qué no hará CiU a escondidas, cuando no se les ve?

¿Qué opinan del tema los «prestigiosos» juristas que dicen ir en la candidatura de CiU?

¿Qué fuerza tiene CiU en la junta electoral para que ésta no actúe de oficio y haga cumplir la ley? Si CiU no cumple la ley, ¿los ciudadanos estamos obligados a cumplir las leyes que hace CiU?

José A. López

(Tarragona)

Productes de proximitat

L’amenaça del frau alimentari, a gran escala, sempre ha portat la Unió Europea de corcoll. De fet, aquesta és una llarga història de mai acabar. Així, d’ençà del ja molt llunyà 1 de gener del 1993, quan amb l’aplicació de l’Acta única europea quedaven suprimides les fronteres interiors de la UE i, en conseqüència, els controls sanitaris entre els estats membres deixaven d’existir, les precaucions per garantir un correcte examen dels productes per al consum humà s’han incrementat molt; fins i tot s’han sofisticat, amb mil i una lleis i directives comunitàries d’obligat compliment.

Però, a l’hora de la veritat, ves per on, ha quedat un bri de dubte, del sofert consumidor sobre si tal o tal menja composta o preparació alimentària és, de debò, allò que descriu la literatura sanitària de l’etiquetatge.

No hi ha dubte que el millor antídot per evitar el frau alimentari i, sobretot, per no patir-ne les conseqüències, és l’alternativa dels productes de proximitat.

Josep M. Loste

(Portbou)

Saltimbanquis

Quan jo era petit, venien al poble uns personatges que rondaven pel carrer fent ballar algun animaló mentre tocaven, amb més o menys destresa, qualsevol instrument. En acabar la funció, passaven un platet on el públic dipositava la voluntat. Eren coneguts com a saltimbanquis i la seva activitat no anava gaire més enllà d’una forma de mendicitat encoberta.

La imatge m’ha vingut al cap en assabentar-me del darrer atemptat sinistre que s’ha perpetrat contra la dignitat dels músics i que consisteix en la proposta que el públic entri lliurement als espectacles i, en sortir, es rasqui la butxaca (o no) en funció del grau de satisfacció obtingut.

A partir d’aquí, la qüestió és comprovar fins a quin punt la inoperància política, amb l’ajuda de la insensibilitat social i la por dels músics, serà capaç de degradar aquesta malaguanyada professió.

Antoni Mas

(Músic i compositor)