Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Totes les cartes del dia

Whatsapp

La presó de Tarragona

La imminent posada en servei del complex penitenciari de Mas d’Enric, al terme del Catllar, em porta a recordar el que es llegia al Diari de Tarragona el dia 20 de desembre de l’any 1910.

«Proposició de llei en benefici de Tarragona: El antic penal del Miracle en las seves dependencias i terrenys colindants pertanyents al Estat. Y D. la dita casa de Pilatos de la que no se incautara l’Ajuntament fins no se habiliti el nou local per la presó del partit en que actualment es destina el edifici. Palau del Congres 16 de desembre del 1910».

Segueixen els noms dels diputats de la circumscripció de Tarragona i el del secretari del Congrés.

El Penal del Miracle

La història de Tarragona ens parla del fet que l’Ajuntament presidit per l’alcalde Enric Olivé, 1949-1954, recuperà per a la ciutat, adquirint de la societat propietària, els terrenys del parc del Miracle. Permutant i comprant els grans solars esdevinguts de l’enderroc de les antigues dependències del Penal del Miracle, i els terrenys del costat. Donant peu a la recuperació del que avui és orgull per a Tarragona, la joia de l’Amfiteatre Romà, declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 2000.

També ens diu que l’any 1910 es va fer la cessió a l’Ajuntament de la Casa de Pilat, la que aleshores era la presó del Partit Judicial de Tarragona. La història li tenia reservat a aquest castell una última i tètrica missió, com a presó, l’any 1939, al final de la Guerra Civil, amb l’entrada de centenars de presoners dins dels seus murs. Els consells de guerra a càrrec del tribunal militar constituït a Tarragona a l’Audiència de la plaça del Pallol, en dos torns diaris, els presoners eren jutjats, una majoria d’ells «por auxilio a la rebelión». El seu pecat: haver estat elegits càrrecs electes, com a alcaldes i regidors de capitals, pobles i viles de les nostres contrades. També passaren per la presó de Pilat ferroviaris i funcionaris de la Generalitat dels ajuntaments, militants o propers a partits d’esquerra, sindicalistes, els empresonats per les temibles denúncies, certes o falses, i els condemnats a l’última pena. Arribada l’hora final, es repetiria com sempre, amb idèntica rutina de sabor tràgic, dramàtic. Motors, cop de portelles, veus, crits, plors, malediccions... al cap de mitja hora, les descàrregues de fuselleria, trencant la calma matinal de la població encara adormida, en un llarg camí. Cara al Sol.

Executat a garrot a Tarragona

L’any 1955, els reclusos foren conduïts a la nova, avui vella, presó provincial de l’avinguda de la República Argentina. Les anècdotes en aquesta presó construïda, en part, per mà d’obra de reclusos que redimien la pena amb el seu treball, la fuga d’algun reclús, vagues de fam, intents de fugida, des de l’exterior de la presó llançament de paquets en droga i telèfons mòbils...

Durant els 60 anys de servei de la penitenciaria també cal recordar la mort a garrot d’un ciutadà alemany, Georg Michael Wetzel. El dia 2 de març de l’any 1974, el mateix dia que a garrot fou executat Salvador Puig Antich a Barcelona.

 

Enderrocar la presó

El nou complex penitenciari del terme del Catllar, en terrenys de l’antic camp de tir de l’Exèrcit, donarà millors serveis als interns com també al personal del complex que hi treballarà. Hi haurà els Mossos destinats a la seva guarda.

El que serà aviat antiga presó de l’avinguda República Argentina, esperem que sigui enderrocada, d’aquesta forma es podrà oblidar que a la ciutat durant més de cent seixanta anys ha tingut una presó provincial a l’interior del nucli urbà. La seva estructura en una avinguda cèntrica és per oblidar.

Josep Suriol

(Tarragona)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También