Totes les cartes del dia

Correbous

El bou inflable encapçalant la manifestació d’Amposta em va fer activar la imaginació: Cadascun dels pobles de les Terres de l’Ebre dissenyaria la seva pròpia bèstia, podria ser de fusta i escuma de poliestirè, amb una roba per sobre amb l’escut de la vila ambdós cantons.

L’exposarien com a reclam turístic i amb la seva particular imatge farien productes representatius: capces de galetes, souvenirs, roba, fins a contes plasmant els sentiments, passió, rialles i emocions d’un poble que hauria trobat en la seva bèstia més estimada, un símbol per a la seva vila.

El traurien per les festes i acompanyat dels timbalers i els diables, grans i petits d’arreu s’ho passarien d’allò més bé. Realment seria una festa perquè ningú patiria i una opció per a tots als qui els agraden els bous.

Marta Salvador Navarro

(Molins de Rei)

Professionalitat a la Clínica Monegal

Vull agrair a la Clínica Monegal-Viamed la seva professionalitat i la seva exquisida atenció personal, el meu respecte més sincer.

El dia 20 de febrer el meu marit s’estava infartant des de primera hora del matí. On treballa es disposa de Mútua d’empresa. No va ser detectat, en l’electrocardiograma no «sortia». Li van donar una pastilla i a tornar a treballar. No se’ls acudí derivar.

Al voltant de les 8.30 de la nit vàrem anar a l’Hospital Joan XXIII, ens van rebre tot seguit i després d’explicar els símptomes en el transcurs del dia, li van fer un altre electrocardiograma, després ens van dir que esperéssim fora.

Després d’unes dues hores, al voltant de les 23.15 hores, vàrem anar a recepció a dir que no podia més, estava suant, nerviós, amb dolor al pit, i que si no ens deien res, marxàvem. La persona de recepció ens va dir que bé, bona nit. Vam marxar.

Vàrem anar a la Clínica Monegal, a urgències. De nou explicà els símptomes i el que havia passat durant el dia. Nou elecro i una extracció de sang. Vora la 1 de la matinada entràvem a JoanXXIII amb ambulància, medicat i no sé quantes coses més. Aleshores, tot eren preses, box, metges, electro.

Joan XXIII en la segona «ronda», res a dir, van fer el que havien d’haver fet a la primera. A posteriori professionals, que no citaré, de la medicina ens han dit que cal una extracció de sang, que no sempre l’infart surt reflectit a l’electro, de manual! Insisteixo, gràcies, moltes gràcies a la doctora de la Clínica Monegal per haver fet l’extracció de sang. Aquesta doctora de guàrdia va salvar al meu marit d’una lesió important o fins i tot de la mort.

Resumint, la Mútua de l’empresa o no s’adonen o volien estalviar-se la derivació (ambulància, l’extracció...). No sé què resulta més perillós, no derivar per no saber diferenciar o no derivar per estalviar. Ja sabem quin paper tenen o se’ls ha donat a les mútues. Fins aquí, no els explicaré el procés mútua-empresa.

I pel que fa a Joan XXIII, canviaven de torn!? A la recepció precisament no hi havia una persona interessada en el pacient.

Per cert, hi ha algú que em pugui dir per què els malalts oncològics de Tarragona són derivats a BCN en lloc de portar-los a Reus?, que, per altra banda, és un dels millors centres.

Montse Carreño Samper

(Tarragona)

Agraïment a la Xarxa Santa Tecla

Vull fer públic el nostre (el meu i el de la meva família) agraïment a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla (Hospital de St. Pau i Sta. Tecla, i Hospital Lleuger Sta. Tecla-Llevant), per la seva professionalitat i implicació durant tot el procés en què em varen atendre.

Des del personal d’urgències, passant per l’otorinolaringòleg, anestesista, odontòleg i oftalmòleg, i tot el personal que va fer que la meva situació fos menys dolorosa.

En tot moment, em vaig sentir acompanyat i amb totes les assistències ben cobertes per tots i cadascun dels professionals que em van atendre. Especialment vull agrair la seva implicació a la Dra. Adserà i al Dr. Holthoefer.

Creiem just i necessari aquest agraïment, en un temps en què ens queixem més que no pas agraïm i de justícia és fer públic quan les coses es fan bé. Us estem molt agraïts, endavant i continueu així.

Mn. Magí Mejías Sendra

(Tarragona)

Pagar més per ser celíac

Fa 15 anys que sóc celíac. No crec que sigui just que una persona celíaca en molts restaurants hagi de pagar un suplement d’un euro en molts casos alhora de demanar el seu menjar. Per què ha d’existir aquesta desigualtat? Som diferents de qualsevol altra persona?

Erik Marín Parreu

(Vic)