Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Totes les cartes del dia

Whatsapp

El primer ascens odel Nàstic a Primera

En estos días en los que el entusiasmo y la emoción han inflamado nuestra devoción por el Nàstic, recuerdo aquel 1947 en que, por primera vez, nuestro club consiguió alcanzar la primera división de fútbol. A los doce años, mi familia llegó a Tarragona procedente de Barcelona. Por entonces mi equipo favorito era el Europa.

El Nàstic había subido a la primera división y le tocó enfrentarse al Barça en la Copa del entonces Generalísimo. El Nàstic dio la sorpresa y ganó en Les Corts por 0-1. En el partido de vuelta, yo ya estaba en Tarragona y tuve la ocasión de presenciarlo en la Avenida de Cataluña. El Nàstic consiguió el empate a uno y eliminó al Barça. Yo me hice socio juvenil en las temporadas 1947-1950. Un enorme bajón del Nàstic, que fue seguido sobre todo por el Diari Marea, nos hundió en el olvido. Nuevamente consiguió la división de oro en la temporada 2006-2007, que poco duró, y nos llevó al ‘infierno’ de la Segunda División B. Estamos nuevamente en la Liga-Adelante, de la cual no debemos retroceder jamás.

F. Ortiz de Pinedo Mendiluce

(Tarragona)

La xiulada

Sóc catalana i estimo Catalunya amb tot el cor, però el dissabte que es jugava la final de la Copa del Rei, davant la xiulada que es va produir mentre s’interpretava l’himne nacional, em vaig sentir avergonyida. No sé qui són els culpables però denoten molt mala educació, a més això ja estava programat i algú capacitat ho hauria d’haver prohibit, ja que no té res a veure l’esport amb la política. Respectem a qui no pensi com nosaltres i acabem ja d’ofendre tants milers de persones ara per himnes, ara per banderes... No m’estranya que inspirem tantes antipaties.

M. Rosa Bonals

(Terrassa)

Polititzar l’esport

Els espanyols haurien d’entendre que polititzar l’esport no és xiular l’himne, sinó posar-lo als partits de futbol. Haurien d’entendre que quan es posa un himne se’l pot aplaudir, o bé xiular també perquè això és llibertat d’expressió i democràcia. Perquè no tothom té els mateixos ideals, i se’ls ha de saber respectar.

Els espanyols haurien d’entendre que el torneig de la Copa del Rei ni és d’Espanya ni és de res, ja que en totes les federacions de futbol internacionals hi ha dos tipus de competicions: la Lliga (competició regular) i la Copa (basada en eliminatòries) i que això de ‘Copa del Rei’ és una mentida. Que amb el temps ha estat anomenada del Rei, de la Coronació, de la República, del Franquisme (i en el període 1940-1976, d’aquesta competició, se’n deia Copa del Generalíssim) i això només és una forma d’anomenar-la. No per jugar a futbol has de tenir les mateixes ideologies que els adversaris, això es diu polititzar l’esport.

És com dir-li ‘Copa Diari de Tarragona’ i si no llegeixes el diari, no pots jugar-la.

Espanyols, adoneu-vos que us estan tractant com a ximples, i no és la primera ni segur que l’última vegada que us ho demanaré, però sobretot a veure si aprenem a respectar les ideologies alienes, ja que això és fonamental per ser persones.

Amb tot el meu respecte,

Xavi Llambrich Franch

(Deltebre)

Respeto al himno

Muchos catalanes sentimos vergüenza por los insultos al himno nacional y a todos los españoles de este sábado en el Camp Nou en el partido de la Copa del Rey. Ya no se trata tan solo de una cuestión de sentimiento, de que la gran mayoría nos sentimos catalanes y españoles. Se trata ante todo de una cuestión de un mínimo respeto: los himnos, sea cual sea la competición deportiva nacional o internacional que se dispute, deben ser respetados en un ambiente cívico y educado.

Es lamentable que determinadas asociaciones nacionalistas, muchas de ellas subvencionadas por el gobierno catalán, organicen ese tipo de actos de resentimiento, ofensas e insultos. Su intolerancia y sus gritos no podrán acallar la voluntad de convivencia y respeto que tenemos la mayoría de ciudadanos.

Antoni Peiró

(Lleida)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También