Totes les cartes del dia

Les sirenes de risc

Dilluns, a la secció ‘La voz del lector’, el senyor L. Hernández signava una carta amb el títol ‘Sirenes de circ’ en què afirmava que «el 25 de maig no es va donar avís a la població d’una fuita d’àcid amb vapors nitrosos d’una planta química de Tarragona a l’altura de la Canonja. Ho sé perquè treballo a la zona i ningú va avisar».

Des de Protecció Civil de la Generalitat volem precisar que pocs minuts després de la fuita es va informar els ajuntaments de la zona de forma directa i la població a través dels mitjans de comunicació, tuits des del compte @emergenciescat i missatges al canal de Protecció Civil de l’APP GencatMobi que els ciutadans que tenen l’APP instal·lada rebien al seu mòbil. S’informava que s’havia activat l’alerta preventiva del plaseqcat i es recomanava no apropar-se a la zona.

Les sirenes de risc químic no es van activar perquè Protecció Civil va valorar a partir de les dades disponibles en els primers moments i facilitades per l’empresa afectada que les concentracions no serien de nivells de risc directe per a la població i, per tant, no calia el confinament. Es va confirmar aquesta informació amb les dades de mesurament dels Bombers de la Generalitat i dels tècnics de Qualitat Ambiental.

Els mitjans de comunicació van fer-se ressò de forma ràpida de l’incident i de les recomanacions per la informació tramesa des de Protecció Civil. Valorem molt positivament la sensibilitat del senyor Hernández vers el risc químic, però cal precisar que en aquest cas les sirenes no es van activar perquè no s’havien d’activar.

Rosanna Camps

(Directora dels Serveis Territorials d’Interior a Tarragona)

El PSC d’Altafulla, per l’interès general del tercer fil

Altafulla com a part integrant i solidària de l’eix econòmic i ferroviari mediterrani està inclosa i interessada en la dinamització econòmica que suposa el tercer fil per a mercaderies. Els possibles sorolls als pocs veïns afectats són suportables del tot i compensen els guanys socials que vol assolir el tercer fil.

Aquesta és la visió de l’agrupació del PSC a Altafulla, sempre reivindicadora d’una Altafulla alhora del benestar residencial i de la dinamització econòmica pròpia i de les àrees on està inclosa (el Baix Gaià, el Camp, l’eix mediterrani de Salses a Portbou).

Una vegada més l’alcalde d’AA al servei de l’egoisme d’una Altafulla residencial exclusiva i exclusivista s’oposa als trànsits exagerant els impactes sonors –o en el seu llenguatge «medio ambientals». Oposició als cotxes: amb ressalts, bandes, pilons, conversions en zona de vianants. Oposició als camions pel desviament de la N-340. Ara, oposició singular, com cap altre Ajuntament, al tercer fil per l’actual xarxa costanera ferroviari, durant el mandat del PSOE al Govern, reformada amb abundants inversions.

Per l’oposició al trànsit dels cotxes cap al conjunt lúdic de les Bruixes, amb els seus cinemes, AA ja van moure un seguit de veïns de Residencial Altafulla amb cassoles el dia de la inauguració i van votar en contra del projecte al Ple. Van fer néixer tocat el conjunt que finalment, agreujat per la crisi i sense cap suport institucional, ha tancat i ha donat pas a un Mercadona al costat del Caprabo...

Fonxo Blanc

(President de l’Agrupació PSC)

Siguen los ecos de la pitada

Ya han pasado unos días de la pitada del Nou Camp y todavía siguen los ecos. Pero hay otro tipo de noticias que pasan desapercibidas o simplemente no le dan un ápice de importancia. Citaré algunas: desahucios diarios por doquier, ERE sospechosos, la privatización de colegios y hospitales, seguimos con más noticias ignoradas; la supresión de ayudas a la dependencia, a desempleados de larga duración y también que ya nadie se acuerda de los niños (más de un 20%) en el umbral de la pobreza, la precariedad laboral (fruto de la nefastísima reforma laboral), etc. De todo esto y muchas cosas negativas que sufre la sociedad nadie se acuerda, solo se acuerdan de la gran pitada del Nou Camp y a exigir un castigo. A algunos (muchos) se les ve el plumero, menos mal que el 24-M ya hemos puesto la primera piedra.

Emili Roca Miguel

(La Nou de Gaià)