Totes les cartes del dia

19 mayo 2017 22:37 | Actualizado a 22 mayo 2017 17:56
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Xiular és legítim i democràtic

Els dies 3 i 4 de juny es van publicar dues cartes relatives a la xiulada massiva a l’himne espanyol que tingué lloc durant la final de la Copa del rei d’Espanya.

En el primer escrit titulat ‘La gran pitada’ el seu autor deia que «todos los que realizaron esas protestas son ciudadanos españoles porque han nacido en España y morirán españoles». En la segona carta titulada ‘¿Y si pitan Els Segadors?’ L’autor es preguntava com reaccionaríem els catalans si es xiulés l’himne nacional de Catalunya.

Bé, com a resposta a la primera carta he de dir que si encara no tinc carnet d’identitat i passaport català és perquè Catalunya (de Portbou a Guardamar i de Fraga a Maó) va ser ocupada al segle XVIII per Castella.

A partir d’aleshores es van suprimir les institucions nacionals catalanes, les «constitucions de Catalunya», l’exèrcit català i es va començar a imposar la llengua pròpia de Castella. En definitiva, es va eliminar la nostra independència. Catalunya, per tant, no és Espanya, sinó que és d’Espanya, excepció feta de les comarques del nord que pertanyen a l’estat francès.

Pel que fa a la segona carta, jo trobaria del tot lògic, democràtic i saludable que es xiulessin Els Segadors com a signe de protesta si Catalunya hagués envaït Castella i les altres nacions de l’estat. Però el que ha passat és justament l’inrevés...

Jordi Colomer

(Torredembarra)

¿Sanidad pública o concertada?

Quiero hacer público desde estas líneas la situación vivida en la sanidad pública, Hospital Joan XXIII

En lista de espera, he estado varios años para una intervención quirúrgica en la espalda, he tomado todo tipo de analgésicos sin sentir la más mínima mejoría, ni alivio alguno sobre mi padecimiento, derivados opiáceos anulaban mi personalidad y me sumían en semiinconsciencia, de seguir así mi corazón se hubiese parado y hoy no podría escribir estas líneas, era un vegetal, sólo dormía.

Después de esta larga espera, llegó una sabia doctora que en contra de la opinión de los dos doctores que me mantenían en lista de espera, consideró que mi dolencia no mejoraría con la intervención quirúrgica.

Esta decisión provocó mi salida de la lista de espera, causando se acabasen los ingresos por baja, provocando una ruina económica y el dolor psíquico de tener que asumir el dolor físico el resto de mi vida. No podría trabajar y no tendría ingresos para mantener a mi familia, no podría subir escaleras y ¿cómo podría llegar a mi morada un quinto piso sin ascensor?

Ante esta situación y el estado de semidrogadicción por el consumo de los fármacos que los doctores me recetaban, pedí a Dios que me llevara con él para aliviar mi penar.

¡Me escuchó! Afortunadamente con las pocas fuerzas que me quedaban, conseguí ser visitado en Santa Tecla, el Dr. Vallvé me informó que si me intervenía tenía un 40% de posibilidades de conseguir una mejoría en mi dolencia, que la decisión era mía y si lo deseaba me operarían bajo mi responsabilidad.

Acepté, a los nueve meses me intervinieron y fue más que acertado el criterio del equipo de Santa Tecla, pues llevo una vida normal y disfruto de ella.

Solicité una entrevista con el equipo de Joan XXIII y la Dra. negativa y les expliqué la nueva situación, y su contestación fue «No lo hemos acertado con usted». Desconocía que la medicina fuera una cuestión de azar.

Me echaron de la lista de espera de un hospital público, me fui a uno concertado y me salvaron la vida.

José Domínguez Silvera

(Tarragona)

Per què només en castellà?

Per què només es preguntarà als aspirants a exercir la professió d’advocat en llengua castellana? Per què l’examen per a l’accés a l’advocació només serà en la llengua de Cervantes, quan el Ministeri de Justícia s’havia compromès a fer-lo també en català?

No hi ha dubte que la posició del govern espanyol en relació amb aquesta qüestió representa una nova onada per tal de minorar, encara més, el català en l’àmbit de l’Administració de Justícia. Cal tenir present que importants entitats com l’Institut d’Estudis Catalans, Juristes per la Llengua, el Consell de l’Advocacia Catalana i la Plataforma per la Llengua han fet explícita la seva queixa i pensen recórrer la normativa.

De fet, es posa de manifest l’intent de perpetuar la repressió contra el català iniciada durant el franquisme, ja que s’estan lesionant els drets lingüístics dels catalanoparlants; a més, això podria estar vulnerant l’Estatut de Catalunya, la CE i la Carta europea de les llengües regionals i/o minoritàries.

Josep M. Loste

(Portbou)

Comentarios
Multimedia Diari