Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Totes les cartes del dia

Whatsapp

Carta a Adam Tomàs

Enhorabona, Adam! Les felicitacions, esperarem a donar-te les d’aquí a quatre anys si escau. Els ampostins t’hem votat a tu, el setanta per cent dels vots són teus, encara que el teu partit sigue ERC, els ampostins no hem votat el partit, la confiança dels ampostins la té Adam Tomàs per ser com ets. Hem après una cosa els ciutadans, que les majories absolutes no són bones, comporten uns tics que tard o prompte perjudiquen la ciutadania. Per aquells que no seguixen massa la política o que no n’entenen massa, pensaran: Adam ha aconseguit la majoria absoluta! No, vull matisar que no has aconseguit la majoria absoluta, heu fet un front, per democràticament desbancar 28 anys de CiU, ho hem aconseguit, espero que sigue per a bé. Dins els onze regidors que et donen la majoria absoluta, en tens dos que no són d’ERC, això als qui seguim la política ens dóna certa tranquil·litat, ja que dins l’equip hi ha una falca que no està obligada a seguir la disciplina d’ERC, tenen unes prioritats que no són les mateixes que les del teu partit, hi haurà sempre conversacions prèvies per arribar a acords, això es diu pluralitat.

ERC històricament sabem que les seues estructures de partit són les mateixes que les de CiU. Han segut des dels seus inicis representants de la burgesia catalana, el que passa és que a la restauració de la democràcia CiU li ha pres el lloc. Adam, la majoria dels qui t’hem votat no mos fiem d’ERC, pel fet que té els mateixos vicis que CiU, el que l’ha diferenciat fins ara és que no ha tingut el poder en solitari com CiU.

Els ciutadans volem canvis, no volem intercanvis de cadires, això és el que s’ha fet fins ara. El que veig no m’agrada, encara no has pres possessió de l’alcaldia i el teu partit ja està comprant voluntats pel que pugue passar, per si algú es torna rana, com es diu popularment. La designació de la presidència del Consell Comarcal, el nomenament de Francesc Miró a la presidència bicèfala és un clar exemple de la compra de voluntats per si de cas.

Adam, començarem malament si dins les teues intencions està utilitzar els vots socialistes per contrarestar els dos regidors que no són d’ERC. Els ciutadans, torno a repetir, volem canvis, no intercanvis. Ja saps que la gent d’esquerres tenim un gran defecte que no tenen les dretes, que és el de fiscalitzar els nostres sempre, som crítics i poc disciplinats en este aspecte. Espero que en la revista Amposta hi hague uns grans canvis i que els ciutadans puguem opinar, no com fins ara amb CiU, que no acceptaven les crítiques.

Salut, company alcalde!

Rafael Serret Torné

(Amposta)

He canviat la meva idea de residència

Aquest mes de maig, la meva mare va patir una desafortunada caiguda, on es va trencar el maluc. Després de l’operació a Santa Tecla, ens van derivar al centre de Ponent, i és aquí quan vam tenir la primera impressió del que és una residència.

Lluny del clixé que tenia i que tenim, crec que molta gent, ens hem trobat un personal molt ben preparat, a tot hora atent, agradable sempre amb un somriure i sempre disposats a ajudar els pacients en el que calgui.

Voldria agrair públicament la dedicació de tot el personal, tant dels doctors com infermers, ‘físios’ i d’altres persones que estan permanentment al servei dels pacients fent la seva estada més passatgera i procurant que estiguin tots atesos com si es tractés de casa seva.

Sincerament he canviat la meva idea de residència. Moltes gràcies a tot el personal i sempre els estarem agraïts.

Ampar Alcina i família

(Tarragona)

Un pueblo ignorante esmás fácil de gobernar

En la Edad Media lo habitual era un pueblo sometido por sus gobernantes, los cuales se enriquecían desvergonzadamente sin importarles lo mas mínimo el futuro de sus ciudadanos.

Desgraciadamente y mucho a mi pesar, parece ser que con el paso de los siglos no se ha mejorado mucho en este aspecto, sí en las formas naturalmente, pero no en el contenido.

En la monarquía parlamentaria actual, asistimos cada día ( ya no estupefactos ) a nuevos casos de corrupción, la verdad es que muy pocos pueden llevar la cuenta, de hecho estoy seguro que muchos han desconectado hace tiempo de la política, y no sin razón.

A todo ello, año tras año, asisto atónito a las elecciones generales, las cuales una media del 30% de personas con derecho a voto no lo ejercen, y los que sí votan revalidan nuevamente a los partidos de siempre. Supongo que a ciertas personas ya les interesa que los ciudadanos estén un poco ‘atolondrados’ y vayamos toda la vida con anteojeras. Es verdad y lo reconozco, personalmente he dejado de preguntarme quién ganará, lo que realmente me preocupa y me interesa es si vamos a despertar alguna vez, y si algún día dejaremos de ser un simple rebaño de ovejas. Solo me queda la esperanza, muy deteriorada por cierto, que tal vez algún día no muy lejano abriremos los ojos y podremos ver con más claridad.

Benjamí Ràfols

(Altafulla)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También