Totes les cartes del dia

19 mayo 2017 22:35 | Actualizado a 22 mayo 2017 17:58
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Els vots com ballen

Entre les últimes eleccions del passat 24 de maig i la composició dels nous ajuntaments del pròxim 13 de juny, entremig i a casa nostra hi ha hagut un dels 3 dies de l’any que més brilla el sol, potser és per això que els propietaris ara dels vots, amb la tradició del dia de Corpus de veure l’ou com balla, els ha inspirat a fer-los ballar, per aquí o per allà, a dreta o esquerra, més amunt o més avall, ara que només ells que ens volen governar els poden vendre, comprar o donar.

No sembla just que el vot de cadascú un cop posat a l’urna, només compti la papereta, deixant a banda el sentiment i els ideals de la persona que l’ha dipositat. Llavors ja només compten i sumen les quantitats de cada opció, que revisa el president de la mesa, però amb la vigilància d’ulls i mans i mànigues dels representants de cada partit amb ganes de governar i agafar la cadira.

Així és el sistema, els diferents partits jugant en diferents camps, vull dir diferents pobles o ciutats, fan botar i ballar els vots que tenen al lloc que més els hi convé per a obtenir per ells el millor rèdit encara que les propostes, partits i creences siguin totalment desiguals.

Els nous partits amb la saba dels nous polítics, de moment sembla que porten el mateix o semblant camí que els més vells.

Ha d’arribar el dia 15 per a veure la seva manera de governar i el canvi que la majoria esperen d’ells, la transparència, igualtat d’oportunitats per a tothom i honradesa amb tots els seus actes, si no ho fan així, encara que no podem, ni de moment ningú parla de canviar el sistema, hauríem de ser capaços de cercar i trobar la manera de què els vots de tots els ciutadans una vegada donats no es poguessin fer ni botar ni ballar.

Haurem de tornar a esperar, com sempre amb esperança. Tal dia farà un any.

Salvador Mestre Domingo

(Riudoms)

¿Cambiar la Constitución?, ¿para qué?

Siempre he oído decir, que cuando por serios motivos conviene confeccionar una Nueva Carta Magna o Constitución, se ha procurado en lo posible, escoger un grupo de personas de conducta intachable y, a ser posible las más especializadas en la profesión de Derecho. Ahora existen personas que claman por un cambio rápido e incluso radical de la Constitución; y yo pregunto: ¿Por qué? ¿Está obsoleta la actual o los hay que quieren una Carta Magna hecha a su medida? Porque por lo que yo deduzco con la Constitución actual creo y quiero creer que los componentes del grupo redactor lo hicieron lo suficiente bien; para que, si se observa y mejor se comprende, no está ni mal redactada ni pasada de moda. Solo si no se cambia a gusto de algunos, no sirve, o no les sirve.

Y, ¿quieren estas personas que se cambie? Pues si solo es por eso, temo que habrá varios que no estarán conformes; y temo también, que una vez renovados, según quienes intervengan en su confección, tampoco estarán conformes. A no ser que, los señores y señoras escogidos, no sean nombrados por los mismos que reclaman.

Creo que la solución en el conflicto soberanista reside en dialogar con la debida sinceridad las dos partes implicadas con verdadero espíritu de reconciliación.

Lo demás, es perder el tiempo.

Joaquín Suñé

(Tarragona)

El Santísimo no es ‘una reliquia’

Sr. Director: sigo diariamente su periódico, el Diari de Tarragona, especialmente la Plumilla, y observé que en un pie de foto se califica el paso de la Magnífica Custodia con el Corpus Christi «como la salida de la Reliquia…» El Santísimo custodiado, nunca mejor dicho, no es una reliquia. Es la Hostia consagrada convertida en el Santísimo Cuerpo de Jesucristo en Cuerpo, Sangre, Alma y Divinidad.

Si en un tema científico se cuidaría mucho el rigor de lo que se enuncia, ya que sería desinformación e ignorancia, en este caso sería, tratándose de un tema teológico, ya no sólo desconocimiento, sino que podría rozar la herejía.

Ruego disculpen mi atrevimiento en hacer esta corrección. Seguiré leyendo su periódico.

Con todo afecto.

Concepción Frasquet i Escrivá

(Tarragona)

Comentarios
Multimedia Diari