Totes les cartes del dia

Hablemos de Tarragona

Según van pasando los días, menos comprendo alguna de las cosas que veo. Hace un tiempo un letrero en el edificio del antiguo banco de España decía que ya era nuestro. El caso de la Tabacalera también es nuestra. El fortín de la reina desaparece, ahora solo hay ratas. Adiós al sanatorio de la Savinosa. El mercado central, creo que no lo voy a ver terminado. Mientras tanto, según la prensa, los habitantes de esta ciudad debemos cada uno más de 1.000 euros, mientras los impuestos van subiendo y los salarios en conjunto van bajando.

Si en una casa la economía no funciona, en estos momentos que vivimos, es que sus miembros primero no son lo suficiente trabajadores y segundo gastan más de lo que ganan. ¿No podríamos tener personas más competentes para administrar esta ciudad?

Cristóbal Cervelló (Tarragona)

Festa solidària a Amposta

L’11 de juliol es va celebrar a Amposta la festa solidària per la causa de Ramon Casanova, el noi de 31 anys de Deltebre amb paràlisi cerebral. La festa va començar a les 11h a la terrassa del bar Racó del Riu amb un concert de l’orquestra la Lira Ampostina. Es va fer un vermut, una paellada i postres.

A les 16.30h va venir un pallasso per animar la festa i divertir els més petits. Al vespre, la festa va continuar amb DJ i música en directe de diversos artistes que del territori.

També es van fer sortejos (una camiseta d’Angel Rangel, un lot de productes, un quadre de Sisco Accions i una bicicleta) i es van vendre el llibre Com evitar un accident de trànsit de l’escriptor Miquel Bort, arracades de Saray Esteve i llaços solidaris. I finalment, la festa va acabar a la matinada amb un vídeo produït per la seva germana Saida. La gent va col·laborar molt, i en això van demostrar la solidaritat que tenim a la nostra terra.

Personalment, vaig estar gairebé tot el dia amb el Ramon i em va costar ben poc entendre el missatge que vol donar a tothom qui l’envolta, i l’agraïment que transmet. Em va fer entendre que els gests transmeten molt més que les paraules, perquè només amb un somriure o amb una mirada ja t’expressa de la millor manera el que està pensant o el que vol dir al moment.

Per mi i crec que per molta gent, el Ramon és una persona de qui es pot aprendre, ja que té molt a ensenyar, perquè val la pena ajudar-lo només per veure el seu somriure.

Sovint ens pensem que les paraules és la millor manera de transmetre un missatge, o com diu aquell refrany «parlant la gent s’entén» però ens hauríem d’adonar que de parlar en sabem tothom, però de demostrar el que pensem amb gests ben pocs en són capaços.

Xavi Llambrich Franch (Deltebre)