Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Totes les cartes del dia

Whatsapp

Sobre les inundacions al barri del Port

El dia 3 d’agost el Sr. Rafael Medina es queixava de les inundacions al barri del Port, concretament al carrer Smith amb Castaños, i deia que fa 15 anys que hi viu.

Rafael, jo vaig néixer en aquest barri, concretament al carrer de Castellarnau fa gairebé 62 anys, i tota la meva infantesa i joventut la vaig passar havent d’arremangar-me per entrar a casa moltes vegades en ocasió de les pluges estiuenques.

En aquella època els infants vivíem al carrer. El barri estava ple de magatzems de vi que tenien «cups» a terra on emmagatzemaven el producte. Arribat l’estiu i les pluges torrencials, els carrers de Smith, Castaños i Castellarnau s’emplenaven d’aigua bruta, rates i restes de les clavegueres. Els magatzems havien d’impedir que entrés l’aigua situant a l’entrada unes fustes de 70 cm segellades amb guix. Plou! Quina alegria per a nosaltres. Ens introduíem entre la porta i la fusta per jugar a vaixells. Era tot un espectacle. Teníem vaixells fets de paper, de fusta, capces de llumins... i la nostra distracció era córrer enmig de l’aigua per veure qui guanyava la cursa.

L’espectacle no era gaire agradable per a les nostres mares, que, després, ens havien de rentar la roba que feia pudor i menys per als qui tenien els cotxes aparcats que quedaven totalment negats havent de treure estores, seients, etc. Però tot aquest enrenou venia, segons explicava el meu pare, que era bomber i sabia prou bé què era anar a treure aigua dels baixos, perquè el col·lector del carrer Jaume I tenia un fre en arribar al carrer de Mar.

Antigament desguassava dins el port però, un director de l’època va fer taponar aquest desguàs per evitar que al Port l’aigua canviés de color i s’emplenés de porqueria. Així, es va construir una canonada que anava a parar davant l’antiga comandància de marina a tocar de la «platgeta». Aquest fet és el culpable que les tapes de les clavegueres del carrer Reial, Smith, Lleó, a les cruïlles amb Jaume I, saltin pels aires quan baixa l’aigua des de la part alta cap al barri del port, un barri que, dit de passada, sempre ha estat molt descurat per part dels ajuntaments de tots colors que hem tingut a la ciutat. Els veïns del Serrallo saben prou bé de què parlo perquè a ells també els afectava i els continua afectant.

Raimon Mateu de la Casa

(Tarragona)

El Defensor no nos defiende

Por lo visto, el Defensor del Pueblo autonómico, el Síndic de Greuges, ha abierto «una investigación» para saber si un médico le pidió a una paciente hablar en castellano. La sensibilidad tan extrema del Síndic Rafael Ribó con los derechos lingüísticos de los catalanohablantes me sorprende. Ojalá nos defendiera a los castellanohablantes con el mismo interés.

Por ejemplo, en la sanidad autonómica de Cataluña tenemos imposible conseguir en castellano algo tan elemental como un impreso de receta, un simple comprobante de una visita médica, un rutinario informe médico o instrucciones para un análisis de sangre. Pero la vulneración continua de los derechos lingüísticos de millones de personas en situaciones tan cotidianas nunca ha preocupado lo más mínimo a Ribó y aquí no ha abierto ninguna «investigación». Está claro que a los castellanohablantes el Defensor no nos defiende.

Teresa Lozano (Tarragona)

Contestación al Sr. Pau Òdena

Si «llenar la jaula con un poco de alpiste y agua para el canario» es suficiente para Vd., me encantaría que lo probara. Yo disfrutaría de sus gemidos y cánticos a diario también. Entre rejas se afinan muy bien las cuerdas vocales.

Salvador Alberich

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También