Totes les cartes del dia

Un altre èxit al Mercat municipal

 Després dels èxits aconseguits amb la remodelació del Mercat Central i el seu entorn (demores, increments de preus, molèsties durant vuit anys als veïns i als comerciants), ara hem d’afegir un altre aconseguiment per part de l’equip que dirigeix les obres.

Són les magnífiques torretes del carrer Cristòfor Colom, que, si no són prou perilloses per tenir cantells que per la seva alçada poden provocar que algú prengui mal, ara hem d’afegir un èxit més: l’aigua que sobresurt de les mateixes i que és l’excés del rec (la meva àvia ja posava un plat davall les torretes per evitar mullar el balcó).

Aquesta produeix un llaquim on tothom que passegi pot relliscar i donar-se un cop a la torreta o directament caure a terra. També cal comptar amb el rovell que aquesta aigua deixarà incrustat a les llambordes del terra per l’òxid que es despendrà i que quedarà per sempre.

Un altre punt a favor dels qui ho han dissenyat és que a l’estiu pot ser un focus de mosquits en ser aigua estancada.

Enhorabona i felicitacions a les ments pensants i dirigents de l’obra. Des d’aquesta missiva els animo i encoratjo a presentar-se als concursos internacionals d’urbanisme, on tindran l’acolliment de què són mereixedors.

Josep Romeu Torres

(Tarragona)

Aldarulls a Salou

En veure les imatges dels aldarulls a Salou provocats per la mort d’un senegalès m’han vingut a la memòria els aldarulls al barri de Chene-Ponintu de París en 2005. La situació és semblant, a París dos nois marroquins van ser electrocutats, en refugiar-se en una subestació pensant-se que la policia els perseguia.

A Salou un senegalès mort per la caiguda des d’un tercer pis en veure la policia entrar al seu habitatge.

En els dos casos hi va haver aldarulls, a París, amb uns 400 joves. A Salou els aldarulls els han causat la comunitat senegalesa, llençant pedres, tombant contenidors i trencant mobiliari urbà i pot ser, també, d’algun botiguer del carrer Barcelona.

Davant d’una possible acció fora de la llei i penada crec que no podem afluixar la pressió. Aquesta gent es guanya la vida falsificant productes i venent-los al carrer fomentant una praxi que pot donar entrada a d’altres de no legals, els homes i dones poden ser coaccionades i obligades a fer coses denigrants.

Cal buscar solucions que permetin sortir als venedors ambulants del top manta de l’economia submergida. Una solució seria la de no utilitzar logotips de marques conegudes i vendre els productes amb l’etiquetatge corresponent, pagant els impostos i ajustant el preu a la qualitat del producte.

Crec que no podem permetre, de cap de les maneres, pràctiques comercials fraudulentes al carrer ni en cap altre lloc.

Domingo Castilla Palau

(Constantí)

Salou, una selva en blanco y negro

«El hambre es el único animal que al tropezar tira piedras». Cuando el espacio no tiene tiempo de absorber su diversa aglomeración de materia, se materializan episodios de odio y caos como los acontecidos en Salou.

Hasta que dejemos de ser demagogos y de cotorrear con el rabo entre las plumas monólogos rellenos de hipocresía barata y digamos la verdad… «que somos racistas porque nos están conquistando con desencanto», no se podrá solucionar el problema de la «emigra-action».

Como batallones sin más escudos que sus armas arrancadas de material público y sin miedo a perder nada ni sonrojarse, tribus de top manteros se rebelarán por defecto cada vez que no se salgan con la suya. Adaptarse a la selva es difícil pero hoy en día lo es más a una civilización llena de edificios ocupados y viendo que el vicio, la corrupción y lo ilegal gana la batalla a la superación, el sacrificio y al coraje.

«De fuera vendrán que de tu casa sacarán»… sabio y visionario refrán. El ciclo de emigración está entrando en otra fase de la cual ni estamos avisados ni preparados.

La ley de la selva se instalará por completo si los puntos sobre las íes no encuentran su lugar y el negro sobre el blanco se sigue escribiendo sin papeles. Habiendo dado el espacio a los orientales, privilegios a la túnica y tratando de color de rosa a los de color, nos hemos quedado sin espacio, empobrecidos y quizás sin tiempo de reacción.

Antes nos hacía gracia ver a un extranjero, echar una mano a un emigrante y hasta estaba de moda lo multirracial y un mundo sin barreras apto para todos pero ahora cuando la evolución ha dado una vuelta de tuerca por caer en la mano rota barata y el miedo organizado… nos tiramos de los pelos por no encontrar solución. Nos hemos tirado piedras sobre nuestro tejado de esas que no rompían las tejas, ahora nos las tiran ellos tejiendo ejércitos de piedra.

Tengan suerte, bienvenidos a la jungla occidental. Ojalá no pudiesen volvernos racistas y fuésemos todos «multiracionales», pero venderse y vendarse a la mafia obtiene su desprecio. Somos demasiados donde ya no se vive tan bien...

Oscar Molero Espinosa

(Els Pallaresos)