Totes les cartes del dia

19 mayo 2017 21:37 | Actualizado a 22 mayo 2017 12:06
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Del 1707 al 2015

L’any 1707 València i Lleida van ser ocupades per les tropes borbòniques francocastellanes. L’any 1714 va caure la capital de Catalunya i un any més tard Mallorca. Les Constitucions catalanes i les nostres institucions estatals foren suprimides per la força de les armes. A partir d’aleshores, el nostre país fou sotmès a les lleis i costums de Castella.

Més de tres segles més tard, el Principat de Catalunya s’ha pogut expressar sobre el seu futur a les urnes amb uns partits i unes coalicions que podem agrupar fonamentalment en tres blocs. El del sí a la independència (Junts pel Sí-CUP) que ha obtingut 1.957.348 vots i 72 escons; el bloc dels contraris a la independència (C’s-PSC-PP) amb 1.605.563 vots i 52 escons; i els que per activa i per passiva demanen que no se’ls sumi ni al sí ni al no (CSQSP-UDC) amb 469.364 vots i 11 escons.

Això, ras i curt, vol dir que el sí ha obtingut una diferència favorable de 351.785 vots amb relació als partidaris del no. Així, contràriament a l’opinió del sector espanyolista, el sí ha guanyat no tan sols en escons sinó també en vots. D’altra banda cal afegir que la Convenció de Venècia és claríssima en el fet de no imposar quòrums de participació en unes elecions o referèndums ni percentatges mínims per validar un resultat. Acabaré amb una reflexió. Penso que quan s’ocupa una nació contra la seva voluntat (sense referèndums ni eleccions democràtiques homologades) sinó per la força brutal de les armes, la restitució de les llibertats nacionals podria obeir a d’altres paràmetres democràtics. Una mena de ‘devolució automàtica’ que restituís a les antigues nacions les llibertats suprimides pels estats que les subjuguen en l’actualitat.

Jordi Colomer

(Torredembarra)

¿La CUP se quita el disfraz?

La izquierda históricamente se ha definido fundamentalmente por ser la defensora de la igualdad de derechos, de la libertad, del internacionalismo y de la defensa cerrada de los intereses de la clase trabajadora y de los sectores más humildes de la sociedad. En consecuencia, la izquierda que no abdica ha defendido históricamente la unidad de los trabajadores/as por encima de fronteras artificiales o políticas.

La CUP se define como independentista y de la izquierda radical. Quiere la separación de lo que llama Països Catalans de España. Un retroceso histórico monumental, en vez de marchar junto con el resto de la izquierda española hacia la III República y el progreso social de todos .

Quieren fragmentarlo todo para construir, ¿qué?, como diría Lenin, ¿independencia para qué? Ahora la CUP además, después de repetir durante toda la campaña que no pactarían ni votarían nunca al Mas de los recortes y la corrupción , ahora se destapa con la propuesta de un equipo de cuatro «directores» o «confluencia coral», en la que podría estar el Sr. Mas ya que como les aconseja A. Otegui no pueden matarlo políticamente. Es decir, la CUP también escoge a los de su etnia nacional-independentista, aunque CDC y Mas sean de tan de derechas y corruptos como el que más. ¡Todo por la patria!

Una gran lección de coherencia de esta autodenominada izquierda independentista radical. Y mientras C’s pasa a ser primera fuerza en todos los barrios de los llamados cinturones rojos de Cataluña, en Bonavista mi barrio llega prácticamente al 40%, los sindicatos y el resto de ‘izquierdas’ indefinidas de este país, ‘no saben, ni contestan’.

«Alguien que recibió la paz del héroe/ la guardó en su bodega, alguien robó/ los frutos/ de la cosecha ensangrentada/ y dividió la geografía/ estableciendo márgenes hostiles,/ zonas de desolada sombra ciega.» (P. Neruda)

Gonzalo Quirós Páez

(Tarragona)

Comentarios
Multimedia Diari