Totes les cartes del dia

Director coral per als senyors diputats

Fa anys que venim observant com els nostres diputats i diputades, cada cop que han d’interpretar l’himne nacional de Catalunya, han d’esforçar-se per fer quadrar la lletra i la música de l’esmentat himne, sense aconseguir-ho, ja que el text, llevat honrosíssimes excepcions, no el coneixen, millor dit no el saben; el mateix succeeix amb la música: la coneixen d’oïda i poca cosa més. De l’afinació, en conseqüència, ‘dixa-ho anar’, que diria un bon amic meu de Vandellòs, ja defallit.

Nosaltres, humilment, ens atrevim a suggerir, amb el degut respecte que ens mereixen els senyors diputats i les senyores diputades que, potser, valdria la pena que quan fossin elegits per ocupar un escó al Parlament, els posessin a disposició, al començament de la legislatura, un/a mestre/a especialista en cant coral. A Catalunya hi manquen moltes i moltes coses, però mestres en direcció coral, d’això sí que no podem queixar-nos, i no mediocres, ans tot el contrari, reconeguts internacionalment.

Pere Serra Vilas

(Tarragonès)

Los paraísos fiscales y la gente honrada

¿Hay diferencia de clases entre la gente que deposita en los paraísos fiscales? Me gustaría saberlo porque nunca nos dan información. Nosotros la gente honrada nos vemos a diario y vemos a qué se dedica cada uno, o sea que opinamos para ver lo que ha hecho cada uno en su vida laboral o profesional. Los directivos de empresas que depositan en paraísos fiscales, tales como Islas Vírgenes, Jersey, Hong Kong, Islas Caimán, Singapur o el estado de Delaware, entre otras..., me pregunto si se pueden diferenciar entre sí, por ejemplo yo tengo el coche mejor, el chalet, el yate, etc.

En otras palabras, ¿se tienen envidia? Cuando esto pueda suceder, la invasión de mercados para tener más buenos resultados en sus gestiones deben arrasar. Todo esto perjudica a la gente honrada. Creo que entre ellos se apoyan, porque todos son culpables de algo que no sé. La gente honrada que convivimos en colas durante nuestra vida laboral, te das cuenta en tu corazón que eres más social que material.

Joaquim Descarrega Llop

(Gandesa)

El rellotge de ‘la Caixa’

La meva amiga Lola m’ha comentat al gimnàs que el rellotge de ‘la Caixa’ a la seu de Tarragona no funciona.

Es veu que ella se’l mira tots els dies i el troba a faltar. És com si cada dia et trobes un amic quan vas a treballar i de sobte passen dies i dies sense veure’l. I em diu: que podries fer una carta per si l’estan reparant com va passar un altre cop? Just acaba de dir això i s’apropen dues companyes més interessant-se pel tema.

Segurament l’estan reparant com l’altra vegada, però per si de cas no se n’han adonat, no costa res fer públic aquest comunicat.

Gràcies per la seva atenció.

M. Elisa Aragonés Domènech

(Tarragona)

Agraïment a l’Hospitalde Santa Tecla

n Amb aquestes ratlles voldria agrair al personal d’urgències de l’Hospital de Santa Tecla que van estar pendents de mi a la 1a planta, box 3, des del dijous 15 al divendres 16 d’octubre, especialment a l’equip d’infermers, infermeres i auxiliars, pel tracte humà, paciència i professionalitat que van demostrar en tot moment i que ha fet que em decidís a fer-ho públic. Avui dia és molt difícil trobar gent que faci la seva feina amb un somriure a la cara, i més quan es tracta del col·lectiu sanitari.

Moltíssimes gràcies!

Amàlia Toro Carrasco

(Tarragona)