Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Totes les cartes del dia

Whatsapp

Estimar el nostre riu i el Pla de la Conca de l’Ebre

Estimar-lo no significa tan sols contemplar-lo i gaudir de tota la seva natura que, com un Tigris i Èufrates, va conformar un ecosistema de vida i d’una riquesa natural que va ser l’inici de tota la saviesa i el pensament que ens va fer més humans. Des del govern de Madrid, i amb el mateix informe de sempre es manté en l’estupidesa que per al tram final del riu, els cabals ecològics es poden deixar sagnant amb 465.000 noves hectàrees de regadius i 56 nous embassaments. Des de la Unió Europea els van avisar que eren completament absurdes tantes noves hectàrees de regadiu i que per tant, calia justificar-les de forma coherent. Havent sobrepassat el termini d’aquestes demandes Europees del 2015, creant un nou document, res han volgut modificar del mateix.

Tanmateix més aviat semblen utilitzar el riu com si fos un simple intercanvi de mercaderies per a complir amb les ànsies eternament insatisfetes d’X especuladors que tant els fa la mort del nostre riu mentre hagin rebut els seus beneficis individuals i a curt termini. Salinitzar el riu i les terres amb el moviment dels sediments i els crits dels estudiosos que ho adverteixen, són coses que semblen no voler tindre-les en compte aquests carronyaires, i tampoc ara, els acompliments de la Unió Europea.

Esperem que el Govern de la Generalitat continuï lluitant per l’Ebre i no els deixi portar a terme aquest despropòsit.

Sandra Rius Mondejar

(Vila-seca)

Abandonats

Després de tants anys, després de tantes portes trucades, després de tantes taules de negociació, després de tantes rodes de premsa però sobretot, després de tants furts i actes vandàlics així és com ens sentim els darrers pagesos de Constantí, abandonats. Amb la sensació de què hom dóna per fet que hi ha d’haver furts i actes vandàlics a la nostra població, que és quelcom normal i ja assimilat. Fins al punt que si un dia passa una desgràcia humana, se li dedicaran els corresponents 30 segons a la televisió i el preceptiu article al diari i l’endemà ja tothom ho haurà oblidat.

Gent que va a treballar amb temor, gent que evita acostar-se a segons quins llocs a segons quines hores; però aquí no passa res.

6.000 quilos d’avellanes robades, dels quals 100 kg furtats dins les cases i la resta robades al mateix camp (això no són 4 bosses d’avellanes), 3 masos cremats, eines, comptadors, destrosses, etcètera; aquest és el balanç de l’any a Constantí. Però aquí no passa res. No dubtem de la bona disposició d’alguns però sembla que a d’altres tot plegat no va amb ells, com si no fos el poble on això passa. També sorprèn com es furten 900 kg de nous dins el terme i aquests es recuperen i en canvi no se sap controlar el mercadeig de 6000 kg d’avellanes robades o qui es dedica a cremar masos. Tot plegat una barreja d’indignació, impotència i ràbia. Tant de bo algun dia no massa llunyà algú es prengui seriosament aquest tema. No tan sols convocant taules i fent seguiments puntuals sinó posant una solució final. Perquè el dia que nosaltres no hi siguem aleshores qui en rebrà les conseqüències seran altres. Cal tallar-ho ja.

Pere Plana Martorell

(Delegat de la Unió de Pagesos a Constantí)

Vencer la indiferencia

Me han llamado la atención las palabras del Papa Francisco para este año que comienza. Unos niños le preguntaban el porqué de la guerra, la violencia, el odio, etcétera, siendo un tiempo de plenitud con la llegada del niño Dios. Y añade: «todos estamos llamados a dejarnos regenerar para vencer la indiferencia que impide la solidaridad y salir de la falsa neutralidad que obstaculiza el compartir». Es una realidad conmovedora, en la que el individualismo nos prohíbe darnos al otro, y nos convierte en indiferentes frente a los sufrimientos ajenos.

Cristina Casals Massó

(Esplugues de Llobregat)

Societat sense lleure

Les noves tecnologies et permeten estar connectat constantment, si bé d’una banda t’estalvien temps, d’altra et roben temps de lleure. Surts a sopar amb amics i tant la teva taula com les del costat, estan més pendents dels whatsapps que reben dels que no són allí, que dels amics amb qui sopes, i el pitjor es que no se’n adonen. Hauríem de prioritzar i conscienciar-nos que l’important no és un mòbil d’última generació ni està connectat constantment, sinó gaudir d’ un temps de tranquil·litat per llegir, fer esport, anar al cinema, al teatre i compartir amb els amics sense presses. Ens trobem en una societat envoltada d’abundància però que sembla incapaç de gaudir de l’art de la vida.

Antoni Vilanova Casals

(Barcelona)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También