Totes les cartes del dia

Si tot baixà, per què puja l’autobús a Tarragona?

Això no hi ha qui ho entengui, senyors. Resulta que tant la llum com el gas, les hipoteques, els trens regionals, el transport aeri, etc. baixen des d’un 0,64% (peatges) fins al 27% (gas butà) i resulta que –no entenc per què– els bitllets del bus urbà s’apuja ni més ni menys que un 2,6%. Però no hi ha ningú que pugui evitar aquest disbarat? Ja sé que l’alcalde i els polítics tenen altres maldecaps –els planyo– però home! a veure si es posen una mica d’acord abans d’assegurar que «els tarragonins començaran l’any amb baixada de preus dels serveis».

El servei de transport urbà –l’autobús– no és un servei públic? I per desgràcia així va tot! Creieu, que els que escrivim i col·laborem amb els diaris i que mirem de fer d’eco de la veu del poble, hi ha vegades que ho engegaríem tot a rodar, vist que molt poques vegades ens fan cas, ni ens escolten, ni ens contesten, per raó que tinguem.

Però això, no ens farà endreçar la ploma o trencar el llapis, tot el contrari. Seguirem batallant, encara que sols sigui per complaure els seguidors –que òbviament tenim– que valoren i disfruten amb els nostres escrits.

Pau Odena

(Tarragona)

Pau per al 2016

A aquest any 2016 principalment li demano la pau. Però no una pau generalitzada, sentimental i fins i tot utòpica. El meu desig va més enllà. És un pau individual, personal, fruit de l’amor a la humanitat, que ens porti a estimar els altres siguin de la raça que siguin, nació, llengua, sexe o religió. Una pau que pateix pels que pateixen i que s’afligeix davant els errors personals i aliens. Una pau que evoca pau i que defensa els valors, l’educació i les tradicions de cada nació. No és una pau carrinclona, sinó que madura amb la fortalesa de saber que al món hi ha contradiccions, guerres i tot, però que busca a la justícia la misericòrdia de qui erren.

M. Dolors Puerto González

(L’Hospitalet de Llobregat)

Eleccions al març

Vis el resultat de les votacions a l’assemblea de la CUP cal anar a les eleccions del març. No pot ser que la investidura del president de la Generalitat estigui tan condicionada per tant pocs. Les negociacions no són fàcils sobretot quan els punts en comú són pocs i dèbils. A l’hora de negociar cal tenir en compte el què negociem, en què negociem i qui negocia. Pot ser que alguna pota del tamboret català no sigui vàlida. Penso en els negociadors d’en Jimmy Carter als Acords de pau de Camp David en el 1978. Mestres en la resolució de conflictes van explicar que l’artífex va ser el mateix Jimmy Carter mostrant unes fotografies dels familiars del seu interlocutor i dient, «Ells no s’ho mereixen».

Avui pactar amb la CUP seria una baixada de pantalons de tota una majoria de catalans que van confiar en Mas. La CUP no té la capacitat de donar fortalesa al Procés perquè ella mateixa està dividida. Tot un problema.

Cal canviar tot el sistema de negociació català. No ha donat resultat a l’Estat. No ha donat resultat en la investidura del president de la Generalitat i no tindrà el resultat que Catalunya i els catalans ens mereixem. Tornem a començar, amb empenta i desigs de servir Catalunya i els interessos dels catalans.

Domingo Castilla Palau

(Constantí)

Països per fer negocis

A l’Expansión es publicà la llista dels països del pón ont és més fàcil fer negocis. El primer Singapur i dels primers del Regne Unit i EEUU mentre que gairebé el darrer: Espanya.

Ja sabem que Expansión és del lema Spanien über alles i força adversa a les reclamacions catalanes, però malgrat tot no es compren que no vegi que Espanya està mal governada i que, per tant, Catalunya se n’allunyi.

Francesc Font de Rubinat

(Advocat. Reus)