Totes les cartes del dia

Pràctiques de pilots al cel de Tarragona

Em pregunto per què l’aeroport de Reus ha de ser camp de pràctiques de Lufthnasa i d’altres companyies aèries. Aterrar, enlairar-se, aterrar, enlairar-se... Així hores i hores! Suposo que és un perill latent i periòdic; una espècie d’espasa de Damocles puntual sobre la ciutat. El Govern espanyol, el Congrés, el Senat, la Generalitat, l’Ajuntament o qui sigui, és igual, ningú no ha pensat o no ha volgut veure que a la Imperial Tarraco tenim un impressionant complex petroquímic entre el Morell i la Pobla de Mafumet, a cinc minuts de la Rambla Nova i diversos polígons industrials com els del Francolí, Riu Clar, les Gavarres, Entrevies…? I, per si fos poc, a pocs quilometres de la ciutat cap al sud de la província, dues importants central nuclears –per no dir les dues primeres d’Espanya–, com són Vandellòs i Ascó. Senyors, jo em pregunto: no hi ha altres indrets amb molts menys riscos?

P.S. Evidentment la resposta del senyor Vicenç Pallarés, director de l’Aeroport de Reus, ve a ser la mateixa de llavors. O sigui que si «se cumple con la normativa vigente y los requisitos pertinenetes» el poble ha de callar i els veïns, resar perquè no hi hagi mai cap desgràcia.

Pau Òdena

(Tarragona)

A favor de conservar el monument de Tortosa

L’altre dia, vaig llegir en una revista el que em va semblar el més sensat que havia vist escrit sobre el monument de l’Ebre. Era d’una senyora que deia que quan viatjava per Europa veia reflectida en els seus monuments, en els seus edificis, en les seves places, la història del país, per a bé o per a mal, i que aquí no conservem la nostra història. Per a que ningú s’emporti un engany, des del principi de la democràcia he sigut militant de CDC, de la seva ala més d’esquerres i independentista i, actualment, voto a ERC. Per sort, viatjo per Europa i em meravella veure com conserven els seus monuments, esglésies, places, escultures, etc. Per desgràcia, nosaltres hem de veure, perdonar, sofrir i oblidar la pèrdua d’un patrimoni immesurable com és tots els llegats de Santa Maria del Mar, de la majoria d’esglésies i convents medievals, d’escultures, treballs artesanals de grans artistes. Cada cop que passejo per Tortosa i veig les escultures sense cap, em cau la cara de vergonya i no tinc ni idea de a qui pertanyien, em recorden als budes d’Estat Islàmic.

Tot aquest preàmbul és per dir que estic a favor de conservar el monument a «tots els caiguts durant la batalla de l’Ebre», i afegeixo: a tots els caiguts a la Guerra Civil, de manera que voldria que es fes una plataforma al voltant de la base amb sortida a Ferreries amb una torxa permanentment encesa i que s’il·luminés tots els dies de l’any i que qualsevol autoritat de cert rang que visités l’Estat o la nostra nació dipositin flors com es fa a tots els països d’Europa.

Jordi Albero Sánchez

(Tortosa)

Detrás de una carta

Hola, me llamo Carlos Abadía y tengo 12 años. La semana pasada me publicaron una carta en un diario y me emocioné, fue increíble, como a mí a muchos más se la publicaron. Pero todos sabemos que ha sido publicada gracias a alguien. Lo que quiero decir es gracias a todos los colaboradores que han hecho que esta carta sea publicada, gracias porque dan muchas alegrías.

A veces no nos damos cuenta de quien hay detrás de todo lo que hacemos, por eso siempre hay que pararse a pensar en los demás. Esto es para que reflexionemos y nos paremos todos a pensar. Por último muchas gracias a todos los lectores que son los que dan ánimos a que nosotros escribamos. Muchas gracias.

Carlos Abadía

(Tarragona)