Totes les cartes del dia

Qualitat humana i política

Cada societat té el govern que es mereix, no és que uns càrrecs públics no donin la talla, els manqui sensibilitat, o els costi veure i mirar al costat per descobrir els que necessiten.

El problema el té la societat, els polítics són el mirall on es mira la societat. No podem pensar en la societat com un grup anònim i impersonal, la societat té noms i cognoms, té problemes singulars que poden ser comuns.

La classe política necessita una renovació, igual que la societat, però no a la baixa en preparació acadèmica i cultural, ni a l’alta en corrupció i maneres de fer trampes. Cal una renovació augmentant el nivell d’exigència ètica, acadèmica i cultural.

Un batxiller president, diputat, o senador... em costa pensar que tinguin la preparació suficient per desenvolupar la seva tasca. Amb la titulació que tenen alguns càrrecs polítics, dubto que puguin presentar-se a la convocatòria per ocupar la gerència de qualsevol empresa pública.

Domingo Castilla Palau

(Constantí)

Agradecimiento al Hospital Joan XXIII

Me dirijo a su diario para hacerle saber al Hospital Universitario XXIII de Tarragona que les estaremos eternamente agradecidos. Nuestro hijo Juan Carlos volvió a nacer gracias a la rápida actuación de todo el equipo del Hospital (SEM, Urgencias, UCI).

El pasado viernes 12 de febrero sufrió un infarto, y, gracias a todo el personal del Hospital Universitario, nuestro hijo se está recuperando favorablemente en nuestra casa.

Juan Tejero

(Granollers)

Sous municipals

Vet aquí la meva sorpresa quan he llegit al Diari de Tarragona la notícia dels nous sous dels consellers que han passat a formar part de l’equip de govern.

Com es pot entendre que, tenint la mateixa dedicació o sent només assistències, quasi es doblin els sous i, a la vegada, s’hagin de contractar cinc nous assessors amb un sou total de 135.000 euros per, al meu entendre, ajudar els nous consellers a desenvolupar la tasca per la qual han estat nomenats? La meva opinió és que les àrees dels consellers haurien de ser adjudicades pels coneixements que té cadascú en cada matèria.

És lícit pensar que aquests càrrecs són per col·locar els amics? Senyors de l’Ajuntament, potser ja n’hi ha prou, que de pagar tu a pagar jo hi ha molta diferència i el que s’ha de fer és intentar estalviar diners als ciutadans.

Tampoc no puc entendre que si abans amb 11 consellers a les empreses públiques funcionaven, per què ara n’han de ser 13, cosa que també repercuteix en les arques de les empreses, ja que els consellers no aniran a les reunions sense tenir cap remuneració (seria del gènere beneit i cap dels nous ho és).

Per favor, posin fi d’una vegada per totes al malbaratament dels diners públics, que es podrien destinar a moltes activitats socials de les quals Tarragona està mancada.

Josep Romeu Torres

(Tarragona)

Los auténticos sordos

La semana pasada me publicaron una carta y me he animado a escribir algo más. Tengo una pérdida auditiva desde que nací, gracias a los avances tecnológicos oigo, es decir, llevo audífonos y me ayudan. Pero no es suficiente, tengo dificultades derivadas de la pérdida auditiva, aunque llevo una vida normal.

Por eso me extraña y me da pena que la gente sin discapacidades me mire como si fuera un extraño, como un bicho raro. A veces no me afecta pero a veces me molesta. Por ejemplo cuando no oigo algo me miran como si no prestara atención a las clases, o no hiciese caso al árbitro en los partidos o no se sabe qué. Lo sorprendente, sin embargo, es que la gente que no tiene problemas para oír no escuche a los demás.

Toni Pagès Larruy

(Tarragona)