Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Totes les cartes del dia

Whatsapp

‘Hola, no vull pagar’, a l’autopista

De vegades respirem i comptem fins a 10. Les situacions adverses requereixen serenitat però, si pensem en la nostra coneguda autopista C-32, afortunadament, tan sols caldrà que comptem fins a 5.

5 anys, concretament, són els restants fins que acabi la concessió adjudicada a Abertis i per poder somniar amb la seva gratuïtat, cosa que també facilitarà la reconversió de la Nacional II en un suposat passeig marítim. Cal remarcar que, ara per ara, aquesta segueix sent l’autopista de peatge més antiga de tota espanya.

El cost de construcció de la C-32, l’any 1969, va ser de 130 milions, i des de l’agrupació «Preservem el Maresme» s’assenyala que, actualment, Abertis obté un benefici net de 60 milions anuals.

Ja sumen 46 anys d’ús prolífic d’aquest tram; facin els càlculs. De vegades, sense voler esperar més desitjaríem arribar al peatge i evocar de nou les paraules «Hola, no vull pagar».

Daniel Cullell Aranda

(Premià de Mar)

‘Si no fuera por...’

En plena campanya de la declaració de renda, el Ministeri en funcions ens sorprèn amb un espot, dic jo que dirigit als quatre que hem de fer sí o sí la declaració, als que no tenim la sort d’haver rebut una herència familiar milionària, ni tenim fortunes a paradisos fiscals, senzillament perquè no tenim fortunes ni a la sucursal bancària de sota casa.

Per a mi és encertadíssim l’eslògan. «Si no fuera por» els evasors fiscals (presumptes) que tenim en aquest país, els nens no haurien de rebre classes en barracons, no tindríem llistes d’espera a la sanitat pública i algunes persones no rebuscarien els contenidors per poder menjar, etc., etc. I vostè què en pensa?

Lidia Pascual Gómez

(Tarragona)

Agraïment al Joan XXIII de Tarragona

Amb aquestes ratlles vull donar les gràcies, amb nom meu i el de la meva família, a tots els metges / metgesses, infermers / infermeres, fisioterapeutes, radiòlegs, personal de neteja i tantes altres persones que m’han atès durant aquesta cinquantena de dies que he passat en la Unitat de Cures Intensives i de Semicrítics de l’Hospital JoanXXIII de Tarragona, que, amb la seva amabilitat, la seva calidesa, el seu somriure..., m’han ajudat a fer la meva estada una mica més suportable.

Gràcies, és una petita paraula, però… d’un gran significat, que potser no utilitzem tant com caldria, sobretot quan es tracta d’agrair a tot un equip d’excel·lents professionals, la seva vàlua, tant professional com humana.

Ara, a part de la meva recuperació, només em preocupa una altra cosa: que qualsevol dia puguem perdre aquesta sanitat que ara tenim. Altre cop us dic: Gràcies a tots. Sou molt grans!

Maria Dolors Rovirosa

(El Pla de Santa Maria)

La poca seriedad del Fast Food celebrado en la Tarraco Arena Plaza

Soy Aila Martínez Martín y el promotor del evento del Fast Food aún no ha cumplido la promesa que me realizó por teléfono de que unas 3 ó 4 personas que no pudimos realizar en su día la degustación por motivos ajenos a nosotros y sí por incumplimiento de la empresa.

Me llamaron desde el 658 93 6 089 sin decir nombre y me prometieron hasta en tres ocasiones que podríamos realizarla, pero incumplieron de que se celebraría en la Plaza de Toros de Tarragona, promesa que incumplieron sistemáticamente.

Ruego eviten realizar publicidad de algo que ralla la estafa y el engaño en un periódico serio como es el Diari de Tarragona.

Aila Martínez Martín

(Tarragona)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También