Totes les cartes del dia

El despotisme vers els clubs petits

Com a pare veig amb tristesa el tractament que es fa des de la Federació Territorial de les Terres de l’Ebre vers els clubs petits i, en concret, sobre el nostre, l’Ascó FC. Aquest és el mateix tractament que posteriorment fa la Federació Catalana de Futbol a l’hora de demanar-los solucions.

Estaria bé que alguna instància esportiva posés fil a l’agulla i es replantegés si aquesta és la manera en què hem de tractar el futbol formatiu. Se’ns omple la boca parlant dels valors de l’esport i del respecte i és des de les més altes instàncies que no es fa res a favor d’aquests.

I per molt reiteratiu i evident que pugui semblar, estem parlant dels valors que fem arribar als nostres nens i joves i hauria d’acabar-se la demagògia a l’hora de parlar d’aquest tema per part de les federacions i posar-hi a la feina de manera seriosa i, sobretot, donant exemple. No pot ser que aquestes «elits» del futbol, parlo evidentment dels directius tant de la Federació Catalana de Futbol la Federació de Futbol de les Terres de l’Ebre, utilitzin les normes, els sortejos i tot allò que els bé en gana pel benefici dels clubs de major entitat del territori.

Com a exemple d’això que explico, deixo algunes preguntes en l’aire: Com pot ser que quan es fan sortejos per les lliguetes d’ascens (per cert, únic territori a Catalunya que fem aquesta pantomima en aquestes categories) no es convidin tots els clubs afectats? Hi ha coses a amagar?

Com pot ser que la normativa s’utilitzi de manera diferent, depenent a qui interessi, i es faci una interpretació o l’altra, utilitzant dues maneres de fer en casos semblants? Com pot ser que la Federació Catalana de Futbol miri cap a un altre lloc o bé no estigui al cas de què fan les territorials? Com pot ser que davant d’un recurs la Federació Catalana de Futbol no respongui per escrit en un temps prudencial quan d’aquest depèn un ascens o un campionat? És curiós, aquests fets passen reiteradament i tothom mira cap a una altra banda. La meva conclusió és la següent, els interessa beneficiar determinats clubs.

Si us plau, senyors de la Federació Catalana de Futbol i Territorials, seria d’agrair que aquests valors dels quals se’ls omple la boca fossin els primers a aplicar-los: la transparència, l’equitat, el respecte; en cas contrari, si us plau, no demanin als altres el que vostès no són capaços de fer.

José M. Domínguez Lozano

(Ascó)

Huelga en el transporte

Parece un obsesión de los sindicatos, obsesión que no tuvieron cuando el Partido Popular, con el beneplácito del PSOE, se sacó de la manga una Reforma Laboral, incívica, antisocial y evidentemente antilaboral, en la que de un plumazo te desposeían de todos los derechos laborales, aunque tuvieras antigüedades superiores a 30 años o quizás más, las empresas hacen lo que les viene en gana y no hay dios que respire.

Desde el Partido Popular con cinismo dicen que es para crear empleo. Claro, despiden a uno trabajador con raigambre y solera en la empresa y cada fin de semana lo renuevan, al cabo del año han creado 52 empleos.

Cuando el salario mínimo interprofesional está sobre los 640 euros/mes. Ellos en síntesis triplican o hasta cuadriplican esa cantidad. Gozan de vida laboral blindada hasta su jubilación, o sea, que no se preocupan por su empleo porque no van a ser despedidos.

El relevo generacional siempre se hace con familiares o afiliados a un sindicato. No estaría de más que METRO,TMB, Renfe y otras empresas de servicio de transporte al ciudadano hicieran pública cuales son el importe de la nómina y cuál es la reivindicación, así al menos, el ciudadano de a pie si algún día las venden y las privatizan sabremos realmente cual fue el origen. Ellos reclaman el derecho a la huelga, nosotros reclamamos el derecho a ser respetados y no vilipendiados con huelgas partidistas y egoístas.

Emili Roca Miguel

(La Nou de Gaià)