Totes les cartes del dia

Pressupostos antieducatius

La CUP fa la seva pressió per tal que els nous pressupostos de la Generalitat siguin els més socials possibles, una idea lloable i lògica. El problema és que els recursos catalans no són infinits. Per tant, la Conselleria d’Economia ha buscat on retallar i una part ha tocat Ensenyament. De fet, ara no en diuen retallades sinó reassignacions.

Tot i així, acaben d’augmentar les hores als docents majors de 55 anys, han tret pagues extres als professors interins i han dit que ni retornaran les pagues pendents ni pagaran tota l’extra d’aquest any al cos docent català.

Deixant si això són retallades o reassignacions, el que resulta clar és que han reduït inversió en l’escola pública. Davant el preu de l’ensenyament privat, sovint subvencionat estatalment, l’escola pública esdevé l’únic ascensor social per a moltes famílies del país. És a dir, sense formació pública de qualitat molts joves no poden assolir millors opcions laborals.

En conseqüència, l’augment de pressupostos socials en detriment dels educatius ens porta a una conclusió decebedora, pa per avui però fam per demà en lloc d’ensenyament per avui i oportunitats per demà. Podem regalar moltes subvencions a les famílies i obtenir una recompensa electoral immediata, però ens estem carregant fa temps l’ascensor social de les classes humils, l’escola pública.

Potser abans que uns pressupostos tan socials foren millor uns pressupostos més educatius. O volem encara més NINIS i aturats subvencionats?

David Rabadà i Vives

(Barcelona)

Miedo en Catalunya

El ataque a dos chicas seguidoras de la selección española es solo la última de una larga lista de agresiones contra la libertad de expresión en Cataluña.

En estos últimos días han atacado la vivienda de un ciudadano de Vic que había colgado la bandera española en su balcón; en la universidad leridana han acosado a una profesora no nacionalista; en Bellaterra han amenazado a estudiantes de Sociedad Civil Catalana y las sedes del PP y Ciudadanos han sufrido ataques y escraches, con cristales rotos y amenazas. Digámoslo claramente: en Cataluña la mitad de la población, que no somos secesionistas, vivimos con cierto miedo a expresar libremente nuestras ideas políticas.

Encontrar a personas que quieran ser concejales por partidos constitucionalistas en muchos localidades de la Cataluña interior es tarea imposible y llevar algún símbolo de España en una universidad catalana es literalmente jugarse el pellejo. Quizá ya es hora de acabar con este clima de intimidación que está convirtiendo a Cataluña en una democracia de baja calidad.

María Caro

(Lleida)

Cristales rotos y pintadas amenazadoras

Así empezó Hitler en Alemania. No hay que ir muy lejos para ver conductas fascistas con unos actos propios del nazismo en aquellos que dicen proclamar pacíficamente su peculiar derecho a decidir con libertinajes de expresión.

J. Fernández

(Stuttgart)