Totes les cartes del dia

Arxivar no és absoldre

Amb relació a la notícia publicada al Diari de Tarragona el dilluns 13 de juny de 2016, en les seves versions digitals, voldria puntualitzar diferents aspectes d’aquesta.

No entenem com poden publicar una notícia d’un arxivament judicial quan a cap de les parts afectades com a víctimes, els menors i les seves famílies, no se’ls ha notificat res i, per tant, desconeixem el contingut de l’auto dictat per l’Audiència Provincial. Suposem que disposen d’informació privilegiada i interessada per intentar justificar i diluir la responsabilitat penal davant d’uns fets, uns menors agredits violentament per uns antiavalots, que no tenen cap justificació. Només cal visionar els diferents vídeos que es van publicar a la gran majoria de mitjans locals, nacionals i internacionals.

Si, com diu la noticia, l’Audiència ha acordat seguir les dues lesions per procediments separats, s’haurà declarat la prescripció de la falta (prescriu als sis mesos quan no s’han realitzat actuacions rellevants). La prescripció significa que els fets no poden ser penats però no que aquests no s’hagin comès.

El fet que hagi prescrit la falta no és cap èxit dels Mossos d’Esquadra, sinó un fracàs del sistema judicial. Els fets existeixen, els ha vist tothom, l’únic que passa ara és que no seran enjudiciats, per la via penal, per haver prescrit.

Arxivar no és absoldre. El que han aconseguit els dos mossos que van agredir la nostra filla, identificats posteriorment als fets, és que no se’ls jutgi per empentar i pegar de forma violenta i indiscriminada una menor, el ‘delicte’ de la qual va ser cridar de forma reiterada als mossos antiavalots «deixeu-lo estar, no veieu que és un nen», quan aquest va continuar rebent cops de porra d’un antiavalot una vegada caigut a terra després del cop de porra rebut al cap. La nostra filla va patir una agressió física, les lesions produïdes no les consideren greus, de fet vostès afirmen que «d’escassa consideració» (m’agradaria saber la seva opinió si hagués estat afectada una filla seva). Va estar 15 dies sense poder practicar esport, una de les seves aficions. Però també va patir danys psicològics, per la por i el temor que li van causar els fets i en recordar-los contínuament.

I sobretot morals, l’únic que demanava ella és que se li demanés perdó, com li hem ensenyat a casa que s’ha de fer quan un comet una acció inadequada. Encara és hora que algú ho faci. Cap personalitat de cap estament institucional ni per suposat els mossos implicats han tingut la dignitat de trucar per telèfon per demanar disculpes, perdó i penediment pels fets ocorreguts.

Com a pares ens omple d’orgull l’actuació de la nostra filla que, davant d’una injustificada violència per part de les forces antiavalots dels Mossos d’Esquadra, va saber respondre amb la força de la seva veu per intentar que no fessin més mal a un nen.

Si, han fet servir tots els tripijocs que els permet el nostre sistema judicial, sempre que disposis dels mitjans econòmics per poder fer-ho, s’han aprofitat del sistema però no estan absolts. La falta (greu per com i amb qui va ocórrer) existeix, no serà jutjada per la via penal en seu judicial però sí que ho ha estat per la societat. Arxivar una causa no és absoldre els denunciats.

Juan Carlos Feijoo

(Pare de la nena víctima de l’agressió per part dels mossos antiavalots el 14 de novembre de 2012)

Aclariment

L’Anàlisi que ahir es va publicar a la secció Tarragona sobre la intervenció al teatre romà de Tarragona, els dos autors de l’escrit –els arqueòlegs Josep M. Macias i Jordi López– volen fer constar que «hem fet un escrit estrictament personal» i que no té res a veure amb el seu compromís laboral amb l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica). Els arqueòlegs volen evitar que la seva anàlisi generi una tensió institucional a l’ICAC, «que no li correspon».