Totes les cartes del dia

El Brexit i Espanya

El Regne Unit ha decidit donar cop de porta a la Unió Europea. El Brexit s’ha imposat i s’obre un període de gran incertesa. Les negociacions que s’aproximen hauran de dur-se a terme amb peus de plom per tal de guardar un difícil equilibri: la sortida del Regne Unit ha de ser-ho amb totes les conseqüències i no pot convertir-se en un precedent d’obtenció de privilegis, però ambdues parts hauran de fer concessions per a salvar els seus interessos.

Davant d’aquesta situació, Espanya sembla seguir navegant sense rumb quan necessita més que mai un govern fort. Malgrat que el descrèdit i l’apatia són generalitzats, hem de votar i ho hem de fer amb el cap, encara que sigui per a evitar majors mals i permetre que algun dia es dugui a terme la renovació que tant necessitem.

Alícia Berenguel Anter

(Barcelona)

Un Brexit en majúscules

Contra pronòstic (tots els darrers sondejos s’han equivocat) ha saltat la gran sorpresa a la matinada de la diada de Sant Joan. El Brexit ha guanyat per un 52%.

D’entrada, cal felicitar el poble britànic per creure de debò en la democràcia. El resultat podria ser interpretat com un cop històric contra Europa, però jo diria, d’entrada, que és una lliçó contra la burocràcia de Brussel·les i contra unes polítiques socials insensibles que no han tingut gens en compte la gent del carrer, el poble sobirà dels diferents pobles i terres del vell continent.

Per altra banda, ja fa temps, massa temps que la UE ha traït els principis fonamentals dels pares fundadors de la Unió Europea. I ara que, s’interroguen els mercats financers internacionals i totes les cancelleries europees.

Les conseqüències de l’acte democràtic, el referèndum del Brexit del 23 de juliol, poden ser importants. D’entrada Escòcia podria exigir un segon referèndum d’independència i Irlanda del Nord la reunificació amb la República d’Irlanda.

El queda molt clar és que Europa i, principalment la UE i la resta de grans estats europeus han de canviar molt. La UE no pot continuar amb una estructura política tan antidemocràtica i tan poc transparent.

Josep M. Loste

(Portbou)

Carta d’agraïment a l’Hospital Joan XXIII

M’agradaria destinar unes poques línies per agrair la labor que desenvolupen els professionals que treballen a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. A vegades no ens adonem de l’esforç que realitzen i de la sensibilitat amb la qual aborden qüestions que desconeixem fins que ens toquen de prop. No ha de ser fàcil atendre cada dia a persones com jo que arriben nervioses perquè no saben molt bé què li passa i que volen que els atenguin i els guareixin al més aviat possible.

Per això, perquè he viscut l’experiència, m’agradaria deixar constància de la meva gratitud a l’equip professional d’Urgències i de l’UCO (Unitat de Cardiologia) i, molt especialment, al personal: metges, infermeres i servei auxiliar de la planta 8a. És increïble com cuiden els malalts, com es preocupen per la nostra preocupació. És molt agradable pensar que en moments tan complicats ells estan aquí, aquest grup humà i professional.

A tots ells, gràcies, moltes gràcies de tot cor per haver-me donat la possibilitat de viure una segona vida.

Jordi Brescolí i Sallés

(Tarragona)

De mujer a mujer

Paquita, la noticia me llegó demasiado tarde para poder compartir en persona unos momentos tu dolor terrenal por la pérdida de tan querido ser.

Mis recuerdos se remontan a principios de la década de los ochenta cuando la necesidad de remontar El Casino, entidad cívico-cultural de Tarragona, l’Ernest no dudó en ponerse en contacto con Josep para que ejerciera como Presidente. Empezó una nueva y fecunda etapa cultural donde en sus paredes lucieron los lienzos de las exposiciones de innumerables artistas, conferencias, concursos, homenajes y las animadas tertulias de los sábados.

Tu esposo tenía una gran facilidad en ponerse en contacto con cualquier Entidad, Institución o a nivel personal a fin de que se obtuvieran ayudas económicas para el buen funcionamiento. Contaban con una gran Junta Directiva que validaba las sugerencias que se les proponían. Amigo de sus amigos, persona de firmes convicciones, tirando siempre del carro, sin titubeos. De nuevo Tarragona ha perdido un gran conciudadano.

No tengo la menor duda que nuestros esposos están unidos en el cielo y sus alas, llegado el momento, las abrirán de par en par para acogernos.

Recibe mi abrazo más querido, extensible a toda tu familia.

Visitación Juárez Laiz