Totes les cartes del dia

19 mayo 2017 18:54 | Actualizado a 21 mayo 2017 17:39
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Isabel

Mossèn, com és possible que Déu s’emporti una persona tan jove? La pregunta feta al carrer, per una senyora del barri, es refereix a una amiga que acaba de morir amb només 42 anys. Al tanatori, em diu, he donat el condol però no he sabut què més afegir. Sincerament jo també m’he quedat de pedra. És d’aquestes preguntes que no tenen resposta. No ho sé, li he dit. A vegades només podem plorar amb els altres, compartir el seu dolor. La nostra companyia i afecte és especialment valuosa. La senyora és creient i assegura que ha pregat per la seva amiga. Jo li he dit que també ho faré. Una dona que l’acompanya no diu res, sembla poc convençuda del que escolta i envoltada de dolor. He pregat per la Isabel, perquè sigui feliç a l’altra vida, i prego pels seus familiars i amics, perquè l’afecte sincer de tots alleugi una mica el seu dolor i puguin recuperar la pau, l’esperança i la il·lusió per viure, perquè els altres els segueixen necessitant. Després he pensat que la pregunta potser s’hauria de formular d’una altra manera.

Déu no s’emporta ningú, ni provoca la mort, ni encara menys, la violència. La pregunta seria: què ha fet Déu amb la Isabel? Els qui creiem que Déu és Amor –encara que la fe no ens estalvia els patiments d’aquest món– estem convençuts que no s’oblida de les víctimes innocents, dels qui pateixen per la guerra, un terratrèmol, per la misèria social, la violència criminal o una malaltia crònica i dolorosa. Déu s’interessa per cadascú. Quan es produeix el traspàs del temps a l’eternitat ens queda l’esperança que en el cor de Déu ens trobarem amb els éssers estimats. Per sort ja en aquesta vida comptem amb el consol de la família, l’amistat i l’amor vertader. Com que no tinc l’adreça d’aquesta coneguda, confio que pugui llegir aquesta carta al diari.

Mn. Josep Ribot Margarit

(Tarragona)

Motos sorolloses

Des de les pàgines del vostre diari vull denunciar l’incivisme d’algunes persones que es desplacen sobre rodes, concretament sobre les dues rodes d’una motocicleta. Actualment visc en una casa a l’encreuament de l’avinguda Prat de la Riba amb el carrer Pare Palau de Tarragona. Ara que arriba el bon temps, obrim les finestres per no passar calor, però acte seguit les hem de tancar per tal de no acabar malalts dels nervis a causa del soroll estrident que deixen anar les motos que circulen per aquest indret.

Anys enrere l’Ajuntament de Tarragona posava en marxa cada estiu l’operació de control de sorolls en què agents de la Guàrdia Urbana mesuraven els decibels dels vehicles a motor que circulaven per la ciutat, i si ultrapassaven el màxim permès, eren sancionats. Què se n’ha fet, d’aquests controls que moltíssima gent agraïa?

Un cop exposat el problema, insto els nostres governants municipals que posin fil a l’agulla per tal de solucionar-ho. Ens hi juguem la salut. Pel simple gust d’uns quants que gaudeixen sentint com el soroll del motor de la seva moto fa vibrar els vidres de les cases a causa de l’excés de decibels, la resta de ciutadans no hem de suportar el desconfort i la pujada de tensió arterial que això provoca.

Per acabar, reitero la crida a les autoritats competents en matèria de trànsit per tal que resolguin el problema al més aviat possible instal·lant controls de la Guàrdia Urbana que serveixin per dissuadir els motociclistes de circular amb excés de decibels als seus vehicles, pertorbant el silenci i la pau que tothom ens mereixem.

Josep M. Guillén

(Tarragona)

Comentarios
Multimedia Diari