Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Totes les cartes del dia

Whatsapp

Qui va ser Antonio López?

Llegeixo que l’acusació d’esclavista i negrer al navilier Antonio López, del qual es demana des de l’Ajuntament l’abolició del seu monument a la Via Laietana, és, segons la historiadora Anna Caballé, d’allò més sospitosa i qüestionable: «L’origen de la seva llegenda negra està basada en el pamflet escrit pel seu cunyat, l’esbojarrat Francisco Bru, titulat La verdadera vida de Antonio López y López (1885), un text pensat per extorsionar la família López i que només es va atrevir a publicar un cop mort el navilier, quan totes les empreses van quedar en mans d’un home dubitatiu, Claudio López Bru, que desitjava servir Déu més que no pas els homes.

En aquest pamflet, Bru confessa el seu odi declarat cap al navilier per l’ús que va fer de l’herència del seu pare, una raó de pes per considerar el contingut de les acusacions com altament sospitós. Algunes d’elles no tenen la lògica més elemental, com la d’acusar Claudio López de ser un home ferotge i sense escrúpols, quan la correspondència entre els dos germans posa en evidència la fragilitat del seu caràcter. Pancho Bru volia fer mal, clavar un cop definitiu al nom del totpoderós marit de la seva germana. I a fe que ho va fer. Cal recordar que el mecenatge de López afavorí en gran manera el desenvolupament literari de Jacint Verdaguer...

Jordi Pausas

(París)

La caída de Pedro

Pedro Sánchez dimitió como secretario general del PSOE después de haber provocado el Comité Federal más bochornoso de la historia del partido. La dimisión se producía después de que Sánchez pretendiera hasta el último momento imponer su hoja de ruta: unas primarias este mes de octubre y un congreso extraordinario en noviembre.

Durante meses el exsecretario general de los socialistas se ha negado a la opción más razonable: facilitar el Gobierno del partido más votado –el Partido Popular–, el «no es no», ¿recuerdan? Ha censurado a los que disentían con su posición. Elección tras elección la apuesta de Pedro Sánchez ha sido castigada en las urnas.

Ha mantenido su proyecto mucho más allá de lo razonable, cuando se había hecho evidente que debía abandonarlo. Y lo ha hecho hasta extremos grotescos: sus seguidores intentaron forzar ayer una votación sin garantías. Reacción que precipitó su caída.

José Morales Martín

(Palafrugell)

Converses al gimnàs

Avui he trobat un company de gimnàs que feia temps que no veia. A banda de saludar-lo també li he preguntat per la seva salut o estat d’ànim. No em pensava que la conversa s’allargués tant, però m’ho he passat bé escoltant-lo. Primer de tot, m’ha mostrat l’avantbraç on tenia tatuada una illa, amb la inscripció ‘26J’. Li he preguntat quina illa era i ha respost: Austràlia.

He pensat que era un enamorat de l’illa per haver-la visitat, però i el 26J? Doncs m’ha respost que era la data de les eleccions i donat el mal resultat obtingut i tenint la certesa que serà llarga la solució final, ha decidit fer-se ciutadà australià, que viu a Tarragona en qualitat de pensionista. (Tot això s’ho ha muntat ell solet).

Posarà les notícies el mínim possible i es desentén a partir d’ara de tot el que passi amb els polítics. Diu que només miren per ells i no pas per al bé del país. Imagino que és un cop de fúria que li ha agafat en un moment donat, però amb el seriós que és, crec que li durarà l’enrabiada, encara que sigui per dins, molt endins, perquè de cara als altres es mostrarà tranquil com sempre.

Si només fos ell, però són tantes les persones que m’han confessat estar totalment decebudes, que millor serà que s’arregli el tema aviat i puguem tornar a la vida normal que teníem abans i gairebé no recordem: treball, il·lusió i allunyar-nos totalment de la corrupció. Rima i tot.

M. Elisa Aragonés Domènech

(Tarragona)

Fronteres tancades

Cinc anys de guerra a Síria: mort, destrucció, por, dolor, desconcert... hospitals bombardejats. Quan algunes persones poden sortir d’aquesta barbaritat i, després de moltes dificultats i entrebancs, topen amb les fronteres tancades; són milers de persones malvivint i morin davant de murs antiimmigrants.

Cap persona humana és il·legal. Obrim les fronteres! De fet el problema més gran és que no són només les fronteres que estan tancades, s’han tancat també els cors a la misericòrdia, i s’han obert a la indiferència.

M. Dolors Puig

(Terrassa)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También