Totes les cartes del dia

Tarragona es posarà guapa

Avui m’han dit unes amigues que la placeta de l’església de Sant Joan està fent un canvi molt desitjat per tothom. El paviment presentava esvorancs i estava pedregós, cosa que no permetia caminar bé a les persones que acudien a l’església pel motiu que fos, i amb la foto que m’han enviat ho veig molt bé. Encara que arriba una mica amb retard, cal reconèixer que aquesta reparació farà contenta molta gen.

I també està quedant molt bé la zona enjardinada que hi ha als peus de Roger de Llúria, encara que no tinc gaire esperança que duri, pel motiu que molt sovint hi ha nens jugant a dintre, enfilant-se tot el que poden, practicant escalada lliure, com és propi de l’edat. Sense oblidar el passeig als matins o als vespres que fan els gossets i que, com tothom sap, els agrada la gespa i parterres que tenim per la Rambla. La naturalesa mana i a ells els agrada això.

Esperem que les obres de la passarel·la del Miracle siguin aviat visibles i que es pugui rehabilitar el Port Esportiu, per poder gaudir de la façana marítima que fins ara ens és negada.

M. Elisa Aragonés Domènech

(Tarragona)

Un tipus únic aplicable a Renda i Societats: el 25%

Donar al fisc el 25% dels beneficis obtinguts o estimats hauria de ser el tipus màxim aplicable en l’impost de Renda i Societats.

Per l’administració estatal recaptar el 25% en Renda i Societats ha de ser suficient per coadjuvar a la seva tasca. La gran majoria de les empreses i dels autònoms, amb molt menys percentatge de benefici, desenvolupen satisfactòriament la seva activitat empresarial i mercantil. En democràcia, s’hauria d’assumir que en matèria d’impostos s’ha de jugar net, la qual cosa caldria alliçonar des de l’escola primària. Per desgràcia, sempre hi haurà excepcions que confirmaran la regla, però inculcar des de la infància aquesta manera d’obrar seria molt positiu.

Tanmateix, els qui els seus ingressos siguin inferiors a 20.000 euros l’any mereixen una tributació inferior, per exemple: fins a 10.000 euros, un 0,5%; de 10.001 a 15.000 euros, un 5%; i de 15.001 a 20.000 euros, un 10%. Les rendes superiors, gravades al 25%. Exonerar a algú de pagar aquest impost de caràcter personal suposa una discriminació a col·laborar en el benestar de la societat, on, democràticament, tot ciutadà té l’obligació i el dret de participar-hi, des del més modest al més ostentós. Hom, amb la seva contribució a les arques de l’Estat, constata la seva vàlua de ciutadà demòcrata

Els privilegis de subvencions, exempcions i els enginys d’enginyeria fiscal no s’han de promoure, tot el contrari, s’han d’evitar, pels greuges comparatius que comporten entre les empreses i per la insolidaritat que suposen.

Amb tot això que proposo, la fiscalitat seria més equànime, ja que uns tipus del 46 i 50 per cent que, a hores d’ara, s’apliquen gairebé confiscatoris, provoquen la sortida de capitals a l’estranger, amb el consegüent perjudici econòmic que això comporta. Establint el 25 per cent, per una part s’evitaria la fugida del capital i, per una altra, molta de l’economia submergida afloraria, produint-se un considerable increment de contribuents.

La implantació d’aquestes mesures han de comportar la supressió o adequació de les SICAV (Societats d’Inversió de Capital Variable) perquè deixin de tributar al tipus de l’1%. La permanència d’aquestes societats d’inversió de capitals, diu que es tolera perquè els diners no marxin a l’exterior, la qual cosa no deixa de ser una fal·làcia. Són societats que la Inspecció d’Hisenda no veu amb gaire bons ulls, tanmateix, no s’hi posa perquè gaudeixen de l’empara i protecció de la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors). I així va la cosa.

Els impostos han de ser justos, equitatius i solidaris, i els qui els han d’aplicar i administrar, persones honestes i eficaces. Si és així, i admetent el que aquí s’exposa, de ben segur que la recaptació fiscal, a més d’augmentar, seria més ben vista i acceptada per molts contribuents.

Josep M. Moix

(Montblanc)