Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Totes les cartes del dia

Whatsapp

Catalunya desde Cantabria

Sr. director, aún a riesgo de que no vea la luz esta carta que le envío, quiero mandársela a este diario para su publicación. Siento y mucho esa coletilla de que España no nos quiere, de que España nos roba y de que les ninguneamos. Eso es falso, son falsedades que montan los que convienen estos asuntos y así quedan, y lo peor es que prenden en ciertas mentes.

Personalmente y desde aquí, mi tierra, Cantabria, no me ocupan esas sensaciones, ni mucho menos; es más ofenden a la inteligencia. De otra parte, pretender que prenda además en los catalanes esa idea de que Catalunya al ser independiente a a ser un paraíso’.

Prometer el paraíso por algunos políticos iluminados lleva a la más grande decepción, por su inalcanzable objetivo y nula eficacia. El paraíso estuvo entre el Tigris y el Eufrates, como bien se sabe y aquel paraíso, Siria ahora, miren en qué ha quedado.

Así pues; cuidadín con los paraísos. En cada paraíso hay una serpiente al acecho, lo conveniente es alejar las manzanas de ella y en ello se debe estar.

José Ángel Passolas Soberón

(Santander)

El dia que vam perdre la por

El 9 de novembre de 2014 va ser molt important. Ho va ser per moltes coses: perquè vam desafiar l’Estat espanyol, perquè va ser un model de civisme, pel nivell de participació difícilment imaginable, pel resultat de la votació, perquè va tenir molt més ressò a tots nivells del que ningú s’esperava (sobretot l’Estat espanyol). Però, i per sobre de tot, va ser important perquè va ser el dia que vam perdre la por; tant els 42.000 voluntaris que de bon matí ens vam adreçar cap als locals de votació, per què negar-ho, amb un rau-rau a l’estómac, com tots els ciutadans que van venir a votar, tots en teníem poca o molta de por.

Algú dubta que no gaire temps enrere ni els uns ni els altres hauríem estat capaços de fer-ho?, la por ens hauria tenallat, però aquell dia la vam perdre, i la vam perdre per sempre, ja no en tornarem a tenir. I aquesta és la raó principal que fa que ahir comencés un judici ignominiós i impensable actualment en qualsevol estat modern i democràtic.

L’Estat espanyol sap que ja no li tenim por i que no en tornarem a tenir, i per això està rabiós i desesperat, perquè veu que ens n’anem i no hi pot fer res i no se li acut altra cosa que intentar inhabilitar, qui sap si empresonar, potser precintar, amenaçar funcionaris... Que facin el que vulguin perquè, arribat a aquest punt, no ens aturaran; només per algun error nostre, que hem de tenir molta cura a no cometre’n, ens podem aturar.

Endavant!

Agustí Vilella i Guasch

(Cambrils)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También