Más de Opinión

Totes les cartes del dia

Whatsapp

Emmalaltir

Emmalaltir, segons el diccionari de la llengua, és posar-se malalt, fer posar malalt, que portar una mala vida és capaç d’emmalaltir l’home més fort.

El president de la Generalitat, honorable Puigdemont, va anunciar arran dels primers judicis per l’afer del 9N que la democràcia espanyola havia emmalaltit, emprant el participi del verb en masculí, en femení la democràcia estaria emmalaltida.

El mateix diccionari diu que la democràcia és una doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants. Per aquest motiu i pels seus articles i lleis, ell és avui el president de la Generalitat. Unes lleis, una Constitució, un contracte o uns acords escrits no poden posar-se malalts perquè no pertanyen en cap dels regnes que tenen vida, tant si són els animals o els vegetals.

Encara que des de l’any 1978, en què es va aprovar la Constitució vigent actualment, els avenços científics per curar les malalties de la humanitat han estat molt importants i això ho manifesta l’allargament de la vida del cos dels éssers humans, el sentit del fet de pensar, de la manera d’actuar i de la responsabilitat individual, estic segur que és la mateixa des de fa molts anys, potser amb més mitjans i avenços tècnics però amb els mateixos pecats capitals. Només les persones que governen o haurien de governar bé i les que són o haurien de ser governades, totes amb els seus deures i obligacions i que conformen la societat actual, tenen a la seva mà la curació de les malalties de la convivència entre els homes i si cal modificar les lleis perquè siguin més justes i proporcionades, aquestes per si soles mai es poden posar malaltes.

Si uns i altres no procuren posar-hi remei, les malalties llargues dels homes acostumen a ser parentes de la mort.

Salvador Mestre Domingo

(Riudoms)

Carros de supermercat, art?

Deu ser per l’edat, però a mi, que un grup d’estudiants de Belles Arts faci una ‘instal·lació’ de carros de supermercat, sembla que cadascun amb un tronc a dintre amb la intenció de calar-los foc a la nit, i ens diguin que això és una manifestació artística, em depassa.

Repeteixo que deu ser per l’edat, però per a mi l’art és una cosa molt diferent. I per acabar-ho d’adobar si un es llegeix el document que aquests futurs artistes han publicat per justificar-ho, ja t’agafen ganes de dir allò de ‘marxem i el darrer que apagui la llum’. Val més que no faci cap comentari sobre el fet que al damunt ho ‘instal·lin’ al Fossar de les Moreres, perquè la diria massa grossa. Per cert, per deixar tots aquests trastos allí sense que sigui considerat una bretolada (que seria el normal) vol dir que algú ho ha d’haver autoritzat, no? Qui? Ah!, i quant ha costat?

Agustí Vilella i Guasch

(Cambrils)

Agraïment al Col·legi d’Advocats

El passat 10 de febrer vaig ser atès per l’advocat del Servei d’Orientació Jurídica del Col·legi d’Advocats de Tarragona, amb col·laboració del Departament de Justícia, al’avinguda President Companys, 10, planta baixa, de Tarragona.

Vull expressar que l’advocat em va assessorar molt bé i amb molt d’interès, i vull deixar constància del meu reconeixement i agraïment a la tasca d’aquest advocat. Moltes gràcies.

Lluís Estrada Garcia

(Tarragona)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También