Totes les cartes del dia

Agraïment als serveis de Salut de Tarragona

Aquesta carta és una sincera lloa als Serveis de Salut de Tarragona. En primer lloc, vull esmentar la magnífica coordinació entre diferents Centres, en aquest cas el CAP Muralles i els Serveis d’Urgències Hematologia de l’Hospital Joan XXIII; quan aquest últim en comprovar anomalies importants en una analítica que se m’havia practicat, ràpidament em van localitzar perquè em personés a les Urgències de Joan XXIII.

Després, només puc agrair, en aquests temps difícils per als professionals de la Sanitat, el tracte magnífic per humà i professional que hi vaig rebre durant les 24 hores que vaig romandre al nou Box 15. Gràcies infermeres i infermers i metgesses d’Hematologia d’Urgències de l’Hospital Joan XXIII.

Albert Lluís Labata i Larraz

(Tarragona)

Com m’agradaria!

Com m’agradaria que la Part Alta fos plàcidament habitable i que hi hagués una convivència civilitzada entre tots els que en formem part!

Qui no s’enamora dels seus carrers empedrats, no gaire rectes, plens de places i placetes, racons i raconets, amb una llum canviant, tan màgica com única és la Part Alta de Tarragona?

Que no estaria bé que, de mica en mica la Part Alta s’anés convertint en el nucli cultural per excel·lència de Tarragona, per atraure més i més un visitant culte i, per tant, amb un comportament culte i respectuós, capaç d’apreciar-ne no només els monuments i la gastronomia, sinó també la bellesa -de vegades humil, de vegades molt simple- dels petits detalls i l’encant de la calma càlidament humana?

Un dels grans atractius de la Part Alta és el seu patrimoni històric. La gràcia, aquí, és que aquest és un patrimoni viu, on els monuments i els rastres de les diferents etapes del passat estan completament barrejats entre ells i amb el present.

I que hi tenim un tracte de familiaritat que no es dóna fàcilment, en altres llocs. Beethoven deia «mai no trenquis el silenci si no és per millorar-lo». El mateix podem aplicar a la bellesa de la Part Alta: no la modifiquem si no és per millorar-la ni l’abandonem. Preservem, junt amb les pedres, l’encant del rum-rum de fons dels seus carrers animats i el bullici viu de les seves places.

Això contribueix a fer que la Part Alta sigui única i irrepetible i que no n’hi hagi cap d’igual enlloc. I participem, tots plegats de l’esclat de la festa, quan en sigui l’hora. Obrim llavors els nostres carrers i places a tota l’alegria sana pròpia de les nostres celebracions també úniques i encomanem-la i compartim-la amb tothom que les vulgui viure amb nosaltres.

Com m’agradaria...

Miquel Martínez Simó

(Tarragona)

Vistalegre 2 con autocrítica

Mucho humo sobre unidad, sobre humildad, pero en la práctica Iñigo Errejón ha sido el mejor escudero, el mejor Sancho Panza para Pablo Iglesias que no ha tenido que hacer autocritica de los muchos errores que han cometido los dirigentes y los diputados de Podemos.

En realidad, la moqueta, los buenos salarios, los focos, los micrófonos y las entrevistas los han contaminado demasiado. Y mientras, continúan los desahucios, los suicidios, el paro, el empleo con salarios esclavistas, el abuso de los bancos, los recortes sociales, la educación en barracones, la corrupción, las vallas a los refugiados, los hospitales sin trabajadores, las listas de espera, etc., etc., todo lo que llevo a la gente a las plazas, todos esos problemas, con Podemos en las instituciones todavía continúa.

No era Pablo o Iñigo, era Podemos contra los graves problemas de España.

Andrés J. Moreno

(Vila-seca)