Más de Opinión

Totes les cartes del dia

Whatsapp

L’actitud de la fiscal en cap

La fiscal en cap de Barcelona, en sortir d’una de les sessions del judici pel 9N, va ser escridassada per unes quantes persones que hi havia davant la porta principal del TSJC. Deixant ben clar que jo no trobo bé l’acció d’escridassar ningú i ho lamento, aquesta senyora, que és una funcionària pública (una alta funcionària diria jo), va adoptar una actitud no precisament massa adient amb el seu rang perquè, en lloc de fer-ne cas omís i seguir el seu camí com em sembla que hauria estat una actitud digne i professional, es va aturar i s’hi va encarar amb un somriure tirant a burleta i una actitud més aviat desafiant que, almenys per a mi, diu molt poc en favor del seu tarannà. No dic res més.

Agustí Vilella i Guasch

(Cambrils)

Apostem per la permanència a Espanya?

Ja fa uns dies que el cos em demana fer algun comentari pel que fa a l’encaix de Catalunya dins d’Espanya. I vet aquí que a la Tribuna d’aquest Diari de Tarragona del passat dia 7 l’amic i company des de l’escola (més de set dècades) J. M. Marsal em facilita la feina: em dóna el guió escrit i només cal arrodonir-lo.

En efecte, a Espanya tenim diferències geogràfiques, culturals, gastronòmiques..., com a la majoria dels grans països del món i a més diferències idiomàtiques, que ens atorguen una personalitat pròpia molt valorada pels milions de persones que ens visiten i que cada any augmenten. Crec que això és molt bo per a tots nosaltres i és el que amb delit busquen molts altres estats. Tenim la diversitat, no ens val la pena perdre-la, ni tan sols reduir-la. Gaudim-la i si pot ser com més vegades millor.

Respecte a la redistribució fiscal, la dels diners vaja, si no tenim una particularitat com la que gaudeix el País Basc, és qüestió de preguntar als primers governs de Convergència.

Només puc entendre el que van rebutjar des de la visió que la nostra ració de solidaritat era en aquells moments molt més superior que la que es palpa actualment.

I només es tracta d’això, la unió fa la força i ho hem comprovat en els anys de fort creixement dins de la Unió Europea i la solidaritat consagrada en democràcia (paguen més els qui més guanyen o tenen) engrandeix l’ésser humà. Apostem per la permanència? La del Nàstic també.

Jordi Vidal

(Tarragona)

¿Quién es el Prelado del Opus Dei?

Como Vicario General del Opus Dei, Monseñor Fernando Ocáriz, ha sido la mano derecha del anterior prelado, Monseñor Echevarría, al que ha acompañado durante los últimos años en sus visitas pastorales a más de 70 países. Por tanto conoce a fondo, y desde dentro, la realidad de la Prelatura, de la Iglesia y del tiempo complejo que nos toca vivir. Que el Señor le dé luz a la hora de pilotar la nave del Opus Dei en esta nueva etapa, para que con su carisma particular siga siendo un lugar de renovada experiencia cristiana y un instrumento eficaz para el diálogo entre la fe y la cultura contemporánea, contribuyendo a una misión cuyos contornos son cada vez más amplios.

Pedro J. Piqueras Ibáñez

(Girona)

‘Bullying’ reconegut pel Síndic de Greuges i ignorat per Ensenyament

El meu fill va ser víctima d’assetjament escolar perllongat. Mai l’escola protegí la seva integritat ni posà cap sanció als assetjadors. Endegàrem una reclamació i Ensenyament va tardar un any, exculpant de cap responsabilitat l’escola. Vam recórrer al Síndic i en sis mesos va respondre, amb la resolució Q-04421/2009, dictaminant que l’escola havia actuat malament en l’afer i proposant una indemnització de 10.000 euros pels danys. Vaig anar aleshores als Serveis Territorials. La persona responsable va lamentar el cas; però també digué que no rebríem cap indemnització perquè els dictàmens del Síndic no eren preceptius. Ens vam sentir totalment desemparats i escandalitzats per la nul·la sensibilitat envers una família que havia patit tant. Han passat molts anys, però cal agrair el capteniment del Síndic de Greuges que contrasta amb el trist paper d’altres administracions.

Jaume Borràs i Galceran

(Montbrió del Camp)

Los hechos y la postverdad

A estas alturas se hace necesario recordar lo más obvio. Sobre todo, tras la manifestación organizada por el independentismo en la mañana del día 6 de febrero. Manifestación que, como las organizaciones mayoritarias de los jueces han asegurado, pretende limitar su libertad de actuación. No se juzga a aquella parte de la sociedad catalana que quiere la independencia. Hay que volver a los hechos ahora que la postverdad prospera.

José Morales Martín

(Palafrugell)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También