Totes les cartes del dia

Se abre la veda en la Part Alta

¿Cómo es posible! ¡Cuánta bajeza, señores? Muy interesante e ilustrativa la noticia del Diari del lunes 20 de febrero con el titular ‘El ruido y los actos festivos divide a los vecinos de la Part Alta’. Más bien yo diría a los cuatro que hay en Farts de Soroll y a uno de la Asociación de la Part Alta, no mezclemos comerciantes ni restauradores que sabemos muy bien los que quieren fiesta, fiesta, fiesta sea la hora que sea y desde luego los intereses de ellos no es el mismo que del vecino .

Quiero remarcar que la Asociación de vecinos de la Part Alta, el señor Rovira, no nos representa a ningún vecino de la Part Alta, que ni se representa él mismo, y menos Farts de Soroll, que purga a algunos vecinos que no les interesa sacar las verdades ni les rien al político de turno. ¿Por qué será? Pero sí les interesa algunos comentarios de dichos vecinos para plagiar en los medios de comunicación. ¿De qué nos valen a los vecinos que estos señores se monten sus chiringuitos, sus discusiones?, ¿para qué fines?

Los problemas del barrio son importantísimos, dejaros de difamar y de hablar sin saber, no se qué interés o miedo tenéis algunos de dichas entidades y que intereses algunos buscan de no dejar trabajar por el bien de la Part Alta, porque sí que os digo, y lo sabéis, que Jordi Ferré puede presumir de no estar ni querer estar vinculado a ningún partido político y finalmente deciros que no le ríe a ningún partido. Señores, dejen sus diferencias en el cabezal de sus camas y trabajen por el Casco Antiguo de Tarragona si es que de verdad quieren que las reivindicaciones que hacemos muchos para hacer cumplir la normativa, que no haya ruidos y descentralizar los actos de la fiestas mayores no tradicionales, como evitar la contaminación acústica en nuestro barrio. La doctrina que tenemos muchos vecinos es ante todo el respeto y la humildad.

Balbino Lucas

(Tarragona)

La llei de l’embut o de l’absurd

En data de 18 de setembre de 2014, va ser publicada en aquest diari, en l’apartat de La veu del lector i amb el nom de ‘Voluntat, votar, victòria’, unes opinions viscudes i uns impostos pagats a les arques municipals per la venda o traspàs d’un edifici inacabat, que constava en el tipus d’ús d’objecte tributari com a «Solars, obres d’urbanització, jardineria»

Per als motius prou coneguts de la crisi immobiliària que ara per ara encara segueix, amb unes despeses d’inversió de 260.000 €, vaig poder traspassar-lo, o treure-me’l de sobre per 105.000 €, quan el valor del terreny cadastral era de 69.808,58 €, amb unes pèrdues de 155.000 €. Per aquesta malaurada operació l’agència tributària municipal, mitjançant la gestió d’ingressos de BASE, em va cobrar un impost de plusvàlua de 1.688 €.

Fetes les gestions pertinents en les oficines de l’Ajuntament reclamant l’absurd de l’impost, i que era contrari a la raó perquè el valor havia minvat en comptes d’augmentar, van fer-me saber que era la llei. Pagar i callar. Sembla que avui s’ha conegut públicament que el Tribunal Constitucional ha anul·lat l’impost municipal de les plusvàlues, que en teoria grava la revaloració dels immobles quan són venuts, encara que hagin perdut valor.

El TC considera inconstitucionals els impostos que afectin «aquells supòsits en els quals la capacitat econòmica gravada pel tribut sigui, no ja potencial, sinó inexistent, virtual o fictícia». Considera a més a més que el citat impost és contrari al principi de capacitat econòmica, previst a la Constitució.

Segons sembla, es podran recuperar els impostos de les plusvàlues només de quatre anys enrera. Com en el meu cas i molts altres, no som a temps de rescatar les despeses.

Que aquesta sentència sobre un impost municipal, es podia dir de casa nostra, aplicat fins ara, aliè a la raó, encara que administri la justícia un altre tribunal, a la nostra terra no es torni a exigir. Que així sigui.

Salvador Mestre Domingo

(Riudoms)