Totes les cartes del dia

19 mayo 2017 16:15 | Actualizado a 24 diciembre 2019 23:21
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Les Aules de la Gent Gran

Aquest dimecres han donat una conferència sobre l’art a Grècia i Roma. Ha estat molt distreta i ens ha captat tota l’atenció. Crec que hi ha noves incorporacions d’assistents i això és bo. Amb tants jubilats que tenim a Tarragona, sempre hauria d’estar la sala plena de gom a gom. Potser no se’n fa la deguda difusió i no arriba prou a qui ha d’arribar.

Ens ha quedat clar que els grecs eren més filòsofs i artistes, mentre que els romans dominaven més l’enginyeria. No hi ha més que veure els aqüeductes per portar l’aigua a totes les ciutats. Vaig veure per televisió un magnífic documental de l’època romana, de com projectaven fer els aqüeductes, i quedaves meravellat de com desenvolupaven els treballs. Una odissea. Per internet pots gaudir de vídeos impactants sobre la Tàrraco romana i d’altres. Amb la riquesa romana que tenim a Tarragona, quan il·lustratiu seria tenir una bona exposició del tema a l’abandonat edifici del Banc d’Espanya, a part de tot el que podem contar dels més de 2000 anys de la nostra ciutat. Quantes oportunitats perdudes.

Manca de diners? Manca d’il·lusió? Manca d’una altra cosa? Tot són mancances.

M. Elisa Aragonés Domènech

(Tarragona)

Cotitzar 49 anys per poder-se jubilar

Sóc ampostina, catalana i espanyola. Autònoma des de fa 34 anys i per jubilar-me em falten 15 anys. En portaré 49 cotitzats, treballant dotze hores diàries de dilluns a dissabte juntament amb el meu marit en un negoci familiar. Ahir es deia pels mitjans de comunicació d’allargar l’edat de jubilació. I sí, estic d’acord que es faci segons per a quins oficis, com per exemple: ministres, senadors, banquers... I no per a la gent que treballa de sol a sol com ara pagesos, obrers, personal de neteja... Els polítics, del primer a l’últim, si així els podem anomenar, haurien d’acceptar el càrrec per devoció, no per veure qui estafa més que l’altre ni per nepotisme.

Els treballadors de ‘baix’, que som els qui paguem els plats trencats quan se’ns acaba la feina, hem de buscar-ne una altra i espavilar-nos per poder sobreviure, ja que, pel que fa a les ajudes, en tenen tots menys els qui les necessitem. Hi ha molta gent, en aquest cas estrangera, que solament per estar a la nostra nació cobra 400?€. Quan pensarem més en els qui som d’aquí que en els qui vénen de fora? Per als qui treballem per poder pagar?

Maria Candelària Serra

(Roquetes)

Els Agents Rurals: policia mediambiental incòmoda

Ara fa just un mes de l’assassinat de dos Agents Rurals a mans d’un caçador furtiu. No van tenir cap opció de defensar-se, perquè els qui manen a l’empresa (a la Generalitat) s’han negat sistemàticament a avaluar i pal·liar el risc propi d’enfrontar-se contínuament a infractors i delinqüents ambientals.

Per què? Potser perquè tenir una policia verda, altament tecnificada, com els Agents Rurals, resulta incòmode per a governants poc compromesos amb el país. «No interessa» fer complir unes lleis de protecció del medi ambient massa vegades aprovades només de cara a la galeria (o el que és pitjor: de cara a Europa). Els governants reben les queixes dels sectors fiscalitzats, i no reben l’agraïment de l’entorn protegit. Els ocells, els arbres, l’aigua dels nostres rius, no fan manifestacions ni s’organitzen en lobbies de pressió. I sobretot: no voten.

Els Agents Rurals acumulem desenes d’agressions greus. Centenars d’amenaces. Dos companys assassinats. Necessitem que, d’una vegada, el Govern de la Generalitat reconegui, dignifiqui i doni suport a la feina del Cos d’Agents Rurals. Amb instal·lacions, amb mitjans, amb plantilla, amb una organització modernes i amb la formació i els elements que ens permetin continuar fent, amb major seguretat, el gruix de la feina de policia mediambiental que Catalunya mereix i necessita.

Francesc Coll i Riba

(Associació Professional d’Agents Rurals de Catalunya)

Fe de errores

En el artículo de Ángel Camacho, publicado el pasado día 22, se citaba por error en el titular el término «eximente» en masculino, cuando en realidad es femenino.

Comentarios
Multimedia Diari