Totes les cartes del dia

19 mayo 2017 16:10 | Actualizado a 21 mayo 2017 14:08
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

I què més al Camp de Mart?

Acabo de llegir que l’Ajuntament de Tarragona ha traslladat l’Aquelarre i que ha proposat, a les associacions de Setmana Santa de la ciutat, que les bandes de timbals celebrin els assajos fora del perímetre de la Part Alta i els suggereix que vagin al Camp de Mart... Ja n’hi ha prou! Només ens faltava això!

És que els veïns de les zones d’influència del Camp de Mart no tenim dret al repòs?

Ens matxuquen durant totes les festes majors (Sant Magí i Santa Tecla) posant-nos, dia sí l’altre també, durant tot el període de festes, que si Terrasseta de Saavedra, que si concerts i altres al Camp de Mart, que si revetlles i concerts a la plaça de la Font...

Però és que comencen a fer sorolls a mitja tarda i no acaben fins més enllà de les 6 del matí!

I sí, dic soroll perquè una cosa és sentir un concert un dia, i una altra de ben diferent és l’enrenou que t’arriba quan són tres els focus de música que es barreja, dia rere dia per més d’una setmana (i tot plegat amb un volum que de ben segur sobrepassa el màxim de decibels permesos per llei, i no cal parlar del que passa quan s’acaba la música fins que la gent no marxa...).

Jo no sé pas que tenen vostès al cap quan organitzen actes per a la ciutadania, però recordin que ciutadans ho som tots, o sigui que a veure si repartim una miqueta més les coses (que si vull anar de revetlla no m’importa gens si en comptes de tenir-la sota de casa m’haig de desplaçar una miqueta), i així les patim igual que les gaudim: entre tots.

Ah! Per cert, tornant a la pregunta de què tenen vostès al cap, voldria preguntar-los també si vostès coneixen el repertori de la gent que contracten com a DJ, ja que, immersos en la campanya de RESPECTA’M que vau engegar arran dels desagradables fets d’aquest any passat –crec recordar que per Sant Magí–, vau deixar que un dels concerts de Santa Tecla a Saavedra acabés amb una sonora cançó que literalment deia, un cop i un altre, durant un munt d’estona (no crec que tingués més lletra que això...): «Hagas lo que hagas, esta noche te bajarás las bragas». Per favor, una mica de criteri!

Cornelia Trinca

(Tarragona)

Imaginar la Part Alta

M’imagino una Part Alta de Tarragona en plena nit mediterrània, amb les cases de llums ja apagats, amb grups de gent mig borratxa, mig col·locada, parlant fort al carrer, rient, discutint, cridant, amb tot de gots de plàstic per terra, amb algun o altre quinto petat contra les pedres vetustes dels paviments partaltencs, tot amanit amb pixums i vòmits.

M’imagino una Part Alta, melic de Tarragona, on ressonen les batucades potents dels comiats de soltera o de solter, que es barregen amb els assajos dels timbals dels portants dels misteris d’una manifestació tan essencialment tarragonina com és la Processó (més ben dit, les processons) de Setmana Santa, molt probablement, la màxima expressió de la laïcitat més arrelada de la ciutat. Qui diu les processons de Setmana Santa, diu el Seguici Popular de les festes majors (Sant Roc, Sant Magí, Santa Tecla), que entren, que es troben, que pugen, que baixen, que s’acomiaden, que surten, i el Seguiciet Popularet de les Festetes Majoretes, que també van amunt i avall, o diu les reconstruccions històriques de la Guerra del Francès, amb els seus tocars de tambors, trets d’escopetes i canonades,...

M’imagino una Part Alta que fos patrimoni de totes les tarragonines i tots els tarragonins; que en disposessin, sempre que els convingués, per utilitzar-la com si fos el seu gran bar i el seu gran vàter.

M’imagino una Part Alta amb cases en ruïna i ruïnes de cases, on es pogués traficar i consumir sense límits tot tipus de drogues –comptant-hi l’alcohol– sense amagar-se de res ni de ningú.

M’imagino una Part Alta amb la tranquil·litat que et dóna el fet que saps que pots dur a terme tota aquesta sèrie d’activitats sempre que et vingui de gust, amb tota impunitat, perquè és una zona que no és que estigui descontrolada, no: és que està directament incontrolada.

M’imagino... bé, no cal imaginar més, perquè aquesta és la Part Alta real, la que tenim! És la que volem? És la que ens mereixem?

Com diu Manu Chao, «je ne sais pas, je ne sais plus, je suis perdu».

Miquel Martines Simó

(Tarragona)

Comentarios
Multimedia Diari