Totes les cartes del dia

19 mayo 2017 16:03 | Actualizado a 21 mayo 2017 14:12
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Protectora solidaria

Desde Mas d’Enric, la nueva prisión de Tarragona tenemos que agradecer y darles las gracias a dos personas maravillosas, que están haciendo una labor muy solidaria con casi los 300 presos que nos encontramos en dicha prisión. En primer lugar dársela con todo el aprecio a nuestro educador de deportes Héctor, por hacer realidad muchos de los deseos que compartimos, que es el del cariño hacia los animales, y en segundo lugar a la veterinaria Alexia, de la protectora de Reus (L’Última Llar), que semanalmente nos traen dos perros, para hacer con nosotros un buen ejemplo, como es el tratarlos a base del respeto, del cariño y de la ternura hacia los animales.

Ya que para muchos de nosotros que nos encantan y amamos a los animales, es la única manera de poder estar con ellos y nos los traen para pasearlos, enseñarles cosas y hacer tareas muy divertidas, pero sobre todo para olvidarnos durante ese tiempo en donde nos encontramos.

Gracias por darnos una oportunidad en acercarnos un poco más a los cariñosos animales.

De parte de los internos que participamos, os damos las gracias y que sigamos haciendo cosas positivas en nuestras vidas. Este es un buen camino hacia la reinserción y la libertad.

Juan Carlos Carmona Grande

(Mas d’Enric)

Creueristes a Tarragona

Quina alegria i quin goig: enguany passaran uns 40.000 creueristes per Tarragona!

Sí, sí, sí! Que vinguin! Es veu que aquesta gent –els creueristes– gasten molt, i estan esperant d’arribar a Tarragona per a gastar desmesuradament.

S’han sentit algunes veus assenyades, aquelles veus que acostumen a vetllar pel nostre benestar i el nostre progrés, que han proposat que quan arribi un creuer, totes les botigues hauran d’estar obertes, sigui el dia que sigui i sigui l’hora que sigui, i que hauran de romandre obertes fins que el creuer se’n vagi, com a mostra de l’agressivitat comercial de la ciutat, suposo. Es tracta de molts calerons que aquests bons creueristes deixaran a Tarragona.

Posats a fer, proposo quatre coses, per tal de resultar més atractius, causar un impacte inesborrable a la memòria d’aquests viatgers que ens visitaran i aconseguir que es gastin els diners aquí, amb delit.

Se’ls ha de portar directament a la Part Alta, essència del tarragonisme i del patrimoni més mundial de la humanitat. Mentre el creuer estigui ancorat al port, els habitants (i les habitants) d’aquesta part tan privilegiada i tan mediterrània de la ciutat han d’anar vestits de catalanets i catalanetes. I, distribuïts estratègicament pels carrers i places, es dedicaran, sense parar, a fer castells els uns, a ballar sardanes els altres, mentre una mica més enllà un grupet pot estar fent –i menjant– pa amb tomàquet i botifarra, bevent vi negre en porró, al Pla de la Seu s’hi podrien coure –i menjar– calçots... Res, només perquè es facin una idea de la vida idíl·lica dels naturals (i les naturals) de la Part Alta de Tarragona.

No sé si ja fóra massa demanar que per una banda hi hagués la brigada arreglant les rajoles dels paviments que ballen, com un preludi de les processons de Setmana Santa, que no poden pas faltar-hi, ni el Seguici Popular, que ara es troba, ara es presenta, ara va a ofici, ara surt d’ofici, ara se’n va a dinar, ara torna, ara va a la processó, ara torna de la processó,...

En fi, hauríem de procurar que no hi faltés de res. Ni música. Que, per cert, podria ser aquella que la lletra fa «americanoooos...»

Miquel Martines Simó

(Tarragona)

Comentarios
Multimedia Diari