Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Totes les cartes del dia

Whatsapp

Robatori al pantà

Quan a Reus i al Baix Camp es parla del ‘pantano’ tothom o quasi tothom sap que es refereix al pantà de Riudecanyes. Positiva obra d’enginyeria de principis de segle XX i recrescuda a les acaballes d’aquest, amb tots els beneficis que aportà i segueix aportant, ara principalment per l’ús de regadiu i no tant pel de boca. L’Ajuntament de Reus pels voltants del 1897 ja preveia la mancança de recursos hídrics per a la ciutat com per a l’agricultura.

Sempre hem sentit parlar de l’esplèndida idea de la seva construcció i n’hem gaudit moltíssim amb excursions i visites efectuades al llarg de la nostra vida. Ara bé, quan ha calgut endinsar-nos en la seva administració, darrerament per donar suport a una amiga discapacitada i que porta 55 anys asseguda en una cadira de rodes, per arranjar tota la seva paperassa per l’herència de 10 títols, ens hem trobat més traves i costos econòmics que en l’administració estatal i local. La Comunitat de Regants del pantà de Riudecanyes creiem que no està a l’altura ni en la realitat actual, ja sigui en serveis administratius o en el de costos i comissions econòmiques.

El primer fet que ens va deixar bocabadats va ser quan vam presentar l’escriptura i liquidació d’herència, ambdues originals, i les seves respectives fotocòpies (per entregar aquestes) per observar-ne la legalitat i veracitat, com normalment requereix l’administració publica, ens diuen que no procedeix i que necessiten una fotocòpia compulsada de la documentació presentada. Ells mateixos s’ofereixen a fer-ho per 0,08 € la fotocòpia i 2,5 € per pàgina, no foli. Preus legals i aprovats per l’estructura organitzativa de la Comunitat, i degudament exposats en les seves oficines. Això significava un import superior als 160 €, i quan el notari que ens va tramitar l’herència ens la va proveir, sense demanar-li cap favor, ens va cobrar un import de 25 €.

El segon fet i més greu prové del canvi de titularitat de les accions de la Comunitat de Regants per herència, mentre en l’administració pública els costos de tota l’herència va ser zero per la quantia de l’import heretat i que en cas que hagués estat molt i molt superior, per ser una persona afectada amb una discapacitat del 98% també ho hagués estat, amb excepció de la plusvàlua municipal de l’habitatge, vet aquí que la Comunitat ens cobra un 6%, gairebé 600 €, d’uns títols que es preveuen difícils de vendre i no disposar de terra la titular. Haurem de cedir l’aigua per no tenir costos extres de dipositària.

Sense voler faltar, creiem que és un espoli més dels que patim la ciutadania.

Josep M. Gargallo i Mestres

Santiago Esteva i Escoda

(Reus)

Qui va sembrar l’odi?

En l’article publicat al Diari de Tarragona el 12 de març, titulat ‘L’article 155’, el Sr. Moya-Angeler diu que a la resta d’Espanya «hi ha moltes persones que, per enveja, per oposició, pel que sigui, tenen una manifesta animadversió cap a Catalunya».

Aquesta afirmació és, per si mateixa, gratuïta. Aquest «pel que sigui» deixa clara la buidedat de molts dels arguments del moviment d’independència. Aquells que manifestament afavoreixen la confrontació, amb arguments tan peregrins com els del Sr. Moya, són aquells que intenten establir un nou estat basat en la il·legalitat, la mentida disfressada «d’astúcia» el i retorciment dels principis democràtics. Quan la tempesta del procés hagi passat –i no ho dubti, passarà–, Catalunya així, com a concepte universal, com els agrada dir als independentistes, serà tristament recordada per molt de temps a la resta d’Espanya i d’Europa com un exemple d’inanitat democràtica i d’haver institucionalitzat l’odi entre els catalans. Aquest i no un altre serà el llegat de l’independentisme català.

Gabriel Forteza González

(Tarragona)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También