Totes les cartes del dia

Per què no calles, president de la Part Alta?

Mentre les associacions de veïns estiguin controlades per partits polítics i no per gent que defensa de forma autònoma una lluita, aquesta xacra continuarà.

La Part Alta, l’hem de reivindicar nosaltres, els residents, no els nous que estan de lloguer i demà se’n van, et deixen el barri enfonsat, ja que el consistori només busca no perdre la poltrona i el seu protagonisme als mitjans de comunicació abans de preocupar-se per la ruïna del centre històric, la moguda nocturna a la zona, la inseguretat, la contaminació acústica, la dels incívics, la dels murs esquerdats, la de les cases a punt de caure, els ocupes sense activitat cultural, etc .

Caldria crear noves associacions es diguin de veïns o plataformes no tan permeables a les instruccions esbiaixades de partit, potser, reprendre la tradició d’una mobilització espontània, honesta, autònoma, de carrer, combativa i fins i tot no associada de persones amb ganes de fer-se sentir i de construir un barri on tots sumin, sí, però que sumin sense ser restats.

I tot això fer-ho als mitjans, en l’esfera pública, sense reunions ocultes i secretes en què les paraules perden tot el seu valor, allà on més ressò es trobi.

Està clara que la manipulació que pateix el barri per part dels que estan ‘aposentats’ al poder està arribant a límits que es fa necessari que els residents de la Part Alta ens anem planejant seriosament prendre cartes en l’assumpte, el moviment veïnal és la meva vida. Per ell vaig fer renúncies personals. M’agrada la política i sóc dels qui entenen el pas del moviment veïnal a la política, perquè dóna experiència i ‘foguea’ en una activitat que permet conèixer la realitat social del nostre entorn més proper, però a hores d’ara no està la cosa com per fer el salt. No ho tinc gens clar.

Jordi Ferré i Fibla

(Tarragona)

La minicondena de Mas

Es lamentable que un señor que ha pisoteado la legalidad de manera pública y notoria, que se ha burlado de la Constitución, que ha querido destruir un país, que ha hecho todo esto –dejémonos de épicas románticas y de historias– para construir un ‘estadito’ a su medida donde él y lo suyos pudieran controlar la policía, los jueces y donde el 3% quedase impune, al final de todo esto reciba una condena ridícula.

Una minicondena a Mas consistente en inhabilitarlo –cuando ya no ocupa ningún cargo público– por un periodo ridículo –inferior incluso a una legislatura– de solo 2 añitos mientras, para más inri, seguirá cobrando un sueldazo de más de 100.000 euros del Estado al que quería destruir. Está claro: a diferencia de Francia, Alemania o Estados Unidos, en España pisotear y burlarse de la Carta Magna sale casi gratis.

Carmen B. Fernández

(Calafell)