Totes les cartes del dia

Mercat Central: ja és nostre!

Per fi podem gaudir els tarragonins, d’un mercat modern, espaiós i amb unes parades precioses. Ha costat, però ara cal mirar endavant i aprofitar l’ocasió que ens brinda tanta superfície plena de bons productes al centre de la ciutat. El detall dels bars degustació és molt encertat.

El tema de l’horari em sembla molt bé pels clients però no sé si els anirà tan bé als paradistes. Suposo que poden tenir decisió de donar una mica d’elasticitat a l’horari si els va malament tantes hores al peu del canó. Treballar amb aquest entorn també se’ls farà més agradable.

Des d’aquestes línies, desitjo molta sort a tothom.

M. Elisa Aragonés Domènech

(Tarragona)

En record del mestre Godall

No fa gaire temps, un parell d’anys aproximadament, el mestre i amic, Pere Godall i Gandia, va escriure Una vida per recordar, llibre aquest, on narrava l’agitada vida que li tocà viure des de ben jovenet, doncs, als 17 anys, va ser cridat a files per a ser incorporat a la Gerra Civil espanyola, concretament, com a integrant de la coneguda popularment Lleva del Biberó.

Les persones que vàrem treballar amb ell el recordarem sempre, sobretot, com una bona persona, un home lluitador amb una vitalitat i força de voluntat fora de l’habitual, i en qualsevol de les tasques que es proposava tirar endavant. Descansi en pau, mestre Godall.

Pere Serra Vilas

(Tarragona)

La Ley no es igual para todos

No es posible que se trague nadie las palabras que no dejan de pronunciar nuestros políticos. Como va a ser igual si un pobre ciudadano comete un delito o lo comete un entrajado elemento que supuestamente conoce las leyes.

No dejamos de ver en las noticias casos de corrupción donde se juega, se estafa y se roba dinero público que los ciudadanos con mucho esfuerzo pagan con sus contribuciones, arbitrios, impuestos y otras maneras de exprimir al pueblo. Solo hay que buscarse un buen abogado y hacerse el ignorante, el pasota, el caradura... sabiendo de antemano que ni ira a la cárcel, ni lo más lógico, devolverá el dinero, unos euros que son de la sudor del pueblo y que ellos pisoteando los derechos y deberes, se hacen suyos algunos haciéndonos creer que es una herencia, otros alegando ignorancia o regalos de Papa Noel.

Lo que ellos no saben es que los ciudadanos mucho más cultos y preparados, no creen en caballitos voladores y cuentos de hadas. Toda esta pantomima que montan alrededor sobra, cualquier persona sabe que no pasara nada y que todo el mundo quiere ser político para estar al margen de la Ley. Que no intenten vendernos milongas, nunca será el mismo resultado robar una gallina, que estafar millones, no hace falta buscar paraísos fiscales, lo tenemos en nuestro propio país.

Antonio Casero López

(Reus)

Una solució ja als perills de la C-31 a Cunit

Desgraciadament ha tornat a passar, una altra víctima a la C-31 al nostre poble, Cunit. Els veïns i veïnes del municipi estem farts davant la manca de solucions davant els continus atropellaments. Existeix una manca de visibilitat, ja que hi ha fanals que no funcionen i la vegetació ha crescut molt.

Cal remarcar que els cotxes van a una elevada velocitat, no respecten la senyalització. S’hauria de posar algun semàfor o un altre sistema per tal d’evitar el problema. Moltes persones passen per aquests passos de vianants diàriament per portar els nens a l’escola, per anar als comerços... i no hi ha dia que no passi alguna cosa. I ja no cal parlar dels mesos d’estiu quan el col·lapse de cotxes es fa insuportable i els accidents es dupliquen.

Lluitem pel descol·lapse de la C-31, és una necessitat que tenim a molts municipis. Lluitem per la gratuïtat de l’AP-7! Això potser és demanar massa. Així doncs, sent més realista, senyors i senyores polítics, trobeu solucions per als accidents i atropellaments i per als dies de pluja, quan la carretera de Cunit es converteix en una piscina per la qual és impossible circular. S’inunden els cotxes per la manca de canalitzacions, els pàrquings dels edificis contigus... Els veïns diem prou! Prou víctimes! Volem una solució ja!

Aida Martínez Pérez

(Cunit)