Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Totes les cartes del dia

Whatsapp

Tanca el Reus Palace: ‘Sayonara, baby’

Som molts els qui ens hem fet grans al Reus Palace. Jo hi he viscut més de vint anys ben a prop. Era el punt de trobada on quedàvem els companys per anar junts a l’escola. Al banc de l’entrada posterior, hi he passat hores inoblidables xerrant amb vells i grans amics abans d’anar a casa a berenar.

Allà hi he mirat les meves primeres pel·lícules i algunes de recents quan, dècades després, hi he anat els caps de setmana a visitar la família. Hi he plorat, hi he cridat i m’hi he emocionat moltes tardes de dissabte i molts vespres de dimecres o divendres. Hi he anat de nena, de jove, de gran.

El Palace ha estat com una àncora on m’aferrava tot i viure lluny de la meva ciutat. I quan el gegant Lauren va aterrar a Reus, encara el continuava preferint. Hi he dut els meus, que se’l van fer seu i m’entestava a seguir fidel al Palace. Perquè sí. Perquè era cèntric, antic, entranyable i familiar. Perquè era el meu cine. 39 anys d’història. 40 n’he fet jo, enguany. Quina pena que desaparegui per sempre... El trobaré a faltar!

Anna Rosell Gil

(Blanes)

S’ho creuen

N’estic segur, els polítics espanyols es creuen que els catalans som rucs, o mesells, o justets, diguem-ho com volem. I si n’estic tan segur és perquè també estic segur que ells (els polítics espanyols) no són rucs, ni mesells, ni justets; i com que no en són per força s’han de creure que els que en som, som nosaltres. I per què em faig tot aquest embolic verbal i mental?, doncs és clar, perquè si ells vénen a explicar-nos els contes de la lletera com ha fet aquell ínclit lector del Marca que els fa de president del Gobierno i no els cau la cara de vergonya o no es rebolquen per terra pixant-se literalment de riure mentre senten com ho diu, és que la primera part de la meva disquisició és la bona: es creuen que som rucs, mesells o justets.

Agustí Vilella i Guasch

(Cambrils)

Limitar els comentaris al WhatsApp

Seria molt desitjable, donada la multiplicitat d’opcions que hi ha a Internet i als telèfons mòbils, que hi hagués una regulació, de la mateixa manera que hi ha una normativa per als mitjans audiovisuals. Els grups de WhatsApp, els fòrums, les opcions de comentaris en pàgines web, etcètera, en moltes ocasions deriven en comentaris superflus, un llenguatge malsonant i agressiu i amb usuaris que es fan passar per altres o usen noms inventats.

Crec que seria un encert, en el WhatsApp, que l’administrador, si les entrades no són relatives al motiu de la creació del grup, es doni de baixa l’usuari. A més, en moltes ocasions aquests grups són informatius i és per això que no necessiten confirmació, ni observacions o altres assumptes per part de cada un dels integrants.

Per als fòrums i comentaris, ja s’hauria de registrar amb un NIF o passaport i nom i cognoms reals, amb l’opció d’aprovar o no el missatge que s’envia. Així s’evitarien bajanades, comentaris absurds, afegitons, greuges personals...

Crec que a molts ens simplificaria la vida.

Cristina Casals Massó

(Esplugues de Llobregat)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También