Totes les cartes del dia

19 mayo 2017 15:49 | Actualizado a 21 mayo 2017 14:22
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Viure de blanc

No tothom té l’experiència de residir durant una llarga temporada en un hospital, en el nostre cas l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona i l’Hospital Universitari de Bellvitge a Barcelona. No és desitjable per a ningú haver de passar hores i dies en una habitació d’hospital sense saber quin dia en sortiràs i com sortiràs.

Per aquelles circumstàncies que et porta la vida, sense saber el perquè i en què també et preguntes per què a mi, he tingut l’experiència personal d’estar més de dos mesos en diferents habitacions dels hospitals de Tarragona i Barcelona, acompanyant el meu fill.

Quan una persona que estimes molt, com és un fill, li sorgeix una malaltia que pot arribar a canviar la seva vida, malaltia que voldries no conèixer, no haver-ne sentit parlar mai, ser-ne un veritable ignorant, però et toca viure-la, no et queda altre que acceptar-ho i fer tot allò que un pot fer per sortir-ne el millor possible. Sortir-se’n fóra del tot impossible sense la professionalitat dels metges, infermeres, auxiliars d’infermeria, zeladors, tècnics de medicina per la imatge, cirurgians, estudiants en pràctiques, residents... per tantes i tantes persones que donen tot el que tenen pels altres.

Mai podré agrair, tal com es mereixen, a les moltes persones que en el llarg espai de temps que hem estat als hospitals han estat d’una manera o d’altra per nosaltres. Ens han donat estima, comprensió, suport emocional, consells i per descomptat totes i cadascuna de les atencions que se li han de donar a un malalt. No podem ni devem mai desmerèixer la tasca que realitzen els professionals de la sanitat. Són persones com tots nosaltres, tenen, per descomptat, les seves vides fora dels hospitals, pateixen i viuen totes i cadascuna de las situacions que pot tenir qualsevol altra persona però tenen una vocació i una entrega pels altres que no tothom té.

Ho admiro, aplaudeixo i agraeixo aquesta manera que tenen de ser, no és fàcil posar-se cada dia la bata blanca i així que pengen la seva roba de carrer, pengen per hores els seus problemes personals per dedicar-se al 200% a les persones que tenen a càrrec seu i que estan patint una malaltia, ho fan de tal manera que el pacient sols espera que el tornin a anar a veure per sentir-se més segur i més confortat amb la seva presència.

Els pacients arriben a pitjar el botó d’avís amb qualsevol excusa per dir-li qualsevol cosa a la seva infermera doncs saben que et regalarà paraules o sols un somriure que farà per uns moments oblidis on ets i no et vegis com un malalt et vegis com un més d’aquella casa en què estàs vivint i que no saps fins quan.

Gràcies a les Isabels, Carmes, Glòria, Susanna, Sílvia, Jordi, Francisco, Miquel, EUI (estudiants d’infermeria), Loli, Mirian, Larry, Mari, Gisela, Norma, Anna, Enrique, José... i tants i tants altres noms de persones que es dediquen a la sanitat, que es dediquen a les persones i que ho donen tot per fer més fàcil la teva càrrega. Passarà que potser mai més les nostres vides es tornin a creuar però sempre us tindrem presents i sempre recordarem amb estima la vostra manera de ser i la vostra aportació a aconseguir que tots siguem més respectuosos, més humans i més persones.

Moltes gràcies, sempre us recordarem.

Josep Toquero Pujals (Vila-seca)

Comentarios
Multimedia Diari