Totes les cartes del dia

Envidia sana del barrio de Sant Salvador

He leído un articulo referente al barrio de Sant Salvador y he sentido envidia sana. En él se enumeraban los equipamientos de que disponían: «El barrio dispone de pistas de tenis, centro cívico, piscina, Llar de Jubilats, CAP, oficina de correos, colegio e instituto», pero en esta lista se han dejado otros como una guardería pública, pistas de pádel, pabellón polideportivo cubierto, sala de gimnasio y campo de fútbol de césped artificial.

Como vecino del barrio de La Móra, donde vivimos mas de 2.000 personas, me conformaría con alguno de estos equipamientos, ya que el único es una pista de futbito en mal estado y sin conservación. Espero que el Ajuntament de Tarragona se acuerde alguna vez de nosotros, y no precisamente solo para cobrarnos el IBI.

Juan Porta Alonso

(La Móra-Tarragona)

No l’abandonis!

Recentment he visitat nombroses protectores per buscar un petit company de pis... després d’haver passat uns anys sense mascotes a casa, vaig decidir que era el moment d’adoptar un cadell de gos. No va ser una decisió fàcil, ja que s’ha de meditar molt abans d’adoptar-ne un.

Agafar un animalet sense pensar, pel simple fet que fa il·lusió tenir una boleta per casa, pot acabar en abandó al cap de pocs mesos. Tot això m’ho van deixar molt clar també tots els treballadors de les protectores, ja que em van explicar que malgrat que la tendència d’abandonar les mascotes ha disminuït bastant en els últims anys, encara n’hi ha molts que ho fan. La crisi econòmica també hi va contribuir, i per això em volia expressar per tal que la gent s’ho pensi realment bé abans d’adoptar. Un cop estàs realment segur que te’n pots fer càrrec, llavors endavant! Jo ja tinc la meva gosseta, i la veritat és que estic encantada!

Carla García Páez

(Girona)

No tot són els diners

Rajoy va venir fa uns quants dies i a banda de pixar-se’ns a sobre i dir-nos que plovia (què és si no prometre per enèsima vegada inversions després que per enèsima vegada no s’han fet?), va centrar els seus anuncis en el tema econòmic i jo vull dir-li que per a nosaltres no tot són els diners que d’altra banda tampoc ens arriben!. Senyor Rajoy, i el cine en català?; i el funcionariat en català –justícia, policies, hisenda...–?; i els atacs a la immersió lingüística?; i les instruccions d’aparells, cotxes, medicaments en català?; i l’assistència mèdica en català?; i l’etiquetatge en català?; i les lleis recorregudes com l’impost a la banca, els decrets de pobresa, etc.?; i els insults i menyspreus constants?; i les beques?; i els llibres en català sempre més cars?; per no cansar-lo, paro aquí senyor Rajoy?. Tot això també forma part del que volem, i com que això només ho podrem tenir amb un estat propi, volem la independència de Catalunya.

Agustí Vilella i Guasch

(Cambrils)

La fuerza de la Economía

¿Por qué siguen aferrándose los gobernantes al no aceptar la evidencia de que la bandera de la economía será eternamente izada y llevada en volandas por millones de almas? Por qué a sabiendas de esta veracidad el valor adquisitivo que recibe el trabajador se ha empobrecido tanto, generando una cosecha de obstáculos sembrados en el camino? Leales como el día sabremos alzar el vuelo. Es nuestra fuerza la que pone alas al mundo.

M. Josefa Delgado Cordón

(Torredembarra)