Totes les cartes del dia

Un any més sense Corredor Mediterrani

Les notícies que arriben sobre els pressupostos i les inversions de l’Estat a la demarcació de Tarragona no són gens bones. No serà el primer any que succeeix i això posa de manifest que continuem sent un territori menystingut.

Volem centrar la nostra anàlisi en el tema de les inversions i, més concretament, en les inversions en el Corredor del Mediterrani: una infraestructura clau per l’esdevenir dels territoris de la demarcació de Tarragona.

El Corredor del Mediterrani és una infraestructura estratègica no només per a la nostra demarcació, sinó també per a tota la costa mediterrània de la península, la més habitada i on es produeix més PIB de tot l’Estat.

En el cas de la demarcació de Tarragona, el Corredor ens permetria millorar i augmentar la connectivitat del nostre territori amb els ports i pols industrials més importants del sud d’Europa, és per això que per a la Unió Europea, per a Brussel·les, és un corredor estratègic i prioritari. Per a Madrid i per a l’Estat espanyol sembla que no ho ha estat i no ho continua sent i precisament per aquest motiu els pressupostos i les inversions al respecte parlen per si sols.

Des del Partit Demòcrata (PDeCAT), volem denunciar un cop més aquesta situació d’injustícia territorial i totes les externalitats negatives que provoca. Quantes empreses han renunciat a establir-se al Port de Tarragona perquè no tenim aquest Corredor? Moltes, i fins que no el tinguem operatiu, el Port de Tarragona i el conjunt de la demarcació serà menys atractiva per a les inversions que continuaran marxant cap a ports millors connectats com a Koper (Eslovènia), Rijeka (Croàcia) o el Pireu (Grècia).

Però no invertir en el Corredor no només perjudica la indústria, també és un dèficit per a les malmeses línies de trens regionals que tants greuges causen als nostres usuaris del territori. La connectivitat de la xarxa de ferrocarril de les Terres de l’Ebre, cap al nord (Tarragona i Barcelona) i cap al sud (Castelló i València), deixa molt a desitjar; la connectivitat del Camp de Tarragona cap a Barcelona segueix sent la mateixa que els darrers 30 anys –no hem evolucionat–, i el servei de Rodalies que afecta el Penedès està col·lapsat perquè sense una millora del Corredor es crea un coll d’ampolla amb els serveis que es dirigeixen cap a Barcelona.

Des del PDeCAT volem deixar ben clar que per a nosaltres les solucions en termes de mobilitat per als usuaris del territori impliquen que, d’una vegada per totes, Madrid accedeixi a fer cas a Europa, i posi totes les inversions necessàries per a tirar endavant i enllestir el projecte del Corredor del Mediterrani. Sense Corredor no avancem, i el que és pitjor, menystenim el territori i la seva gent i ja fa temps que dura aquesta situació, potser massa.

Jaume Casañas / Josep Maria Cruset / Mònica Sales

(PDeCAT Penedès/ Camp de Tarragona/ Terres de l’Ebre)

Crueldad en la antigüedad

Menopto, faraón egipcio que reinó sobre el año III aC, después de vencer a sus enemigos los sirios mandó cortarles sus trece mil penes, trofeo que exhibió y repartió entre sus más íntimos para demostrar su gran victoria, y de paso ahorrarse alimentar a los miles de prisioneros esclavizados. Hizo fabricar otras tantas figuritas con su fisionomía, que Menopto acostumbraba a repartir cada vez que volvía victorioso de alguna batalla.

EL sultán Key Coubat I de los selyúcidas, una importante dinastía turca de Oriente Próximo, que gobernó el oriente musulmán en los siglos XI y XII, pasó a la historia por hacer fabricar 300 tiendas de campaña para su ejército con los testículos y escrotos de los 30.000 enemigos capturados.

F. Ortiz de Pinedo Mendiluce

(Tarragona)