Totes les cartes del dia al director

La pifia de BCN World

La Generalitat ha anunciado que tendrá que hacerse cargo del macroproyecto de BCN World ante la ausencia de inversores. La lista de desatinos en este asunto es larga: falta de transparencia, desprecio a los tarraconenses y a la marca Tarragona sustituyéndola por la de Barcelona cuando está situado en nuestra demarcación, precipitación sin tener nada atado por despecho a la negativa de Eurovegas, sospechas de pelotazo inmobiliario con los terrenos y engaño a la ciudadanía con unos supuestos acuerdos “casi cerrados” con inversores árabes e incluso chinos. ¿Y al final? Ningún inversor de ningún sitio.

Artur Mas aseguró hace un año que «BCN World no requería inversión pública” y ahora nos tocará apechugar a los contribuyentes que siempre estamos, por supuesto, disponibles para pagar desaciertos y pifias.

María José Raga

(Salou)

Retrobar petites il·lusions

Recentment he fet una etapa del cami de Santiago. Ha estat una de les millors experiències que he viscut. A nivell personal vas fent petites o grans reflexions, que si s’aprofiten, ajuden a veure solucions del camí de la vida, doncs, no deixa de ser un camí allò al que ens afrontem quan en aixequem. Penso que podríem tenir la mateixa actitud que, de manera casi unànime, porta cada caminant al Camí: “bon camí”: va dient de manera espontània cada persona que somrient passa pel teu costat: “bon camí” contesta generalment l’excursionista apel·lat. Res de travetes, res de fer la guitza, res d’aprofitar-se del company, res de robar al veí del llit del albergue. No és un compte, és real. A la gent li surt el millor de si mateix i val la pena viure-ho. Retrobar la il·lusió de les petites coses, de la simplicitat, de l’alegria que sorgeix de l’ esforç i de la samarreta suada.

Pilar Crespo Álvarez

(Tarragona)

Origen del árbol de Navidad

La costumbre del Árbol de Navidad surgió en Alemania la primera mitad del siglo VIII. Según un relato tradicional, estando predicando el misionero británico San Bonifacio (680-755) un día de Navidad en tierras de germanos infieles, seguidores de las creencias druídicas, intentó destruir el carácter sagrado del roble talando uno. El roble, al caer, derribó todos los arbustos que le rodeaban menos un pequeño abeto, cuya supervivencia interpretó el llamado Apóstol de los Alemanes como un milagroso mensaje divino, bautizándolo en aquel mismo momento como “Árbol del Niño Jesús”. El suceso caló entre los cristianos alemanes y desde entonces cundió la costumbre de adornar un abeto por Navidad. Siglos después, Martín Lutero (1483-1546) instituyó la costumbre de adornarlo con velas encendidas.

F. Ortiz de Pinedo Mendiluce

(Tarragona)

Tradició veersus maltractament

El nostre país és un país de tradicions. Al llarg dels segles s’han anat consolidant un munt de celebracions i costums l’origen de les quals es remunta fins i tot a l’Edat Mitjana, com és el cas d’alguns festejaments que tenen bous i vaquetes per protagonistes.

Malgrat que Catalunya va aprovar l’abolició de les curses de braus l’any 2010, en el sud d’aquesta comunitat autònoma (i en el País Valencià) encara es continua celebrant la festa popular del bou capllaçat, que consisteix en lligar el bou de les banyes amb diverses cordes mitjançant les quals els corredors passegen l’animal pel poble. El bou de la Vega o el bou embolat són altres exemples de festes tradicionals que encara tenen lloc en diferents zones d’Espanya i que comporten el maltractament, el sofriment i/o l’estrès d’animals vulnerables i indefensos amb una finalitat merament lúdica.

Aquestes festes s’han practicat durant molt de temps i formen part de la cultura i la història tant de la localitat on es festegen com del propi país en el seu conjunt. No obstant això, hem de preguntar-nos fins a quin punt la tradició justifica el sofriment - inclús la mort - d’animals? Tal vegada cal replantejar-se algunes qüestions bàsiques que posen en entredit l’ètica i la moral de molts de nosaltres.

Lucía Dominguez

(Tarragona)