Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Opinion EL VORAVIU

Tots portem un campanar al cor

El campanar és el nostre referent. Constantí viu amb l'ai al cor pel seu campanar.

Josep Ramon Correal

Whatsapp
Bona part del sostre de l'església de Constantí s'ha ensorrat. ÀNGEL JUANPERE

Bona part del sostre de l'església de Constantí s'ha ensorrat. ÀNGEL JUANPERE

‘Avui és un dia trist per a Constantí per la importància i el valor patrimonial que té l’església per al municipi’, va dir dilluns l’alcalde Óscar Sánchez després de l’ensorrament de part del temple de la localitat. El campanar, també malmès, segueix dempeus, però té els veïns amb el cor encongit. Siguem o no creients, tots tenim un campanar al cor. De la importància del campanar ens en parla l’anècdota que Antoni Coll va explicar en la presentació del llibre sobre el seu poble natal, Ivars d’Urgell, situat al Pla d’Urgell. Coll tenia diversos títols per a l’obra. Per exemple La Terra és plana. Però seguint aquell consell que diu que quant la ment dubta, decideix el cor, va optar «pel campanar que tinc al cor». Lluís Foix va reblar el sentiment. «Tots tenim un campanar que ens serveix de referència», va dir. La frase em va recordar el dia que amb en Lluís Foix, tots dos sols, va pujar al campanar de la Seu Vella de Lleida. El que no recordava i el mestre me’n va fer memòria és que, al capdamunt estant, li vaig recitar de cor els versos de Magí Morera: «A dalt de la muntanya que domina / com miranda els bells termes lleidatans / s’enlaira un campanar fet per gegants / o per homes de raça gegantina. [...] I amunt, amunt, ja ets dalt! Ara, esperit, / si et sents d’àliga el cor, pren revolada, / que ja ets a mig camí de l’infinit!».

 

Temas

Comentarios

Lea También