Trair la confiança. Un abans i un després de l'explosió a Iqoxe

Sembla que les tràgiques conseqüències de la borrasca hivernal Glòria, amb quatre víctimes mortals i enormes estralls al territori, hagin esvaït les cicatrius obertes per l’explosió a l’empresa Industrias Químicas del Óxido de Etileno (Iqoxe), al polígon sud de Tarragona. Dues setmanes després, les grans preguntes continuen sense resposta. Per què es va produir el sinistre? Com van esdevenir-se uns fets susceptibles d’haver-se evitat? Per què no es va activar immediatament les sirenes?

Les explicacions donades fins ara des de la Generalitat, des de l’empresa afectada i des de l’Associació Empresarial Química de Tarragona són tèbies, semblen més aviat un intent de fer escampar la boira que de reconfortar els treballadors i els veïns que van viure i van patir l’explosió i les seves conseqüències en primera persona.

La catàstrofe de Feyzin a Lió de 1966 va provocar una reforma sencera de la normativa

És cert que els fets són objecte de les preceptives investigacions, la judicial per tal de determinar si se’n deriven responsabilitats penals, i l’administrativa per tal d’establir si l’empresa Iqoxe va respectar la normativa establerta, abans i després del sinistre.

No obstant això, a ningú no se li escapa que per a molts ciutadans, el que sabem d’aquesta explosió (que l’empresa no va comunicar el sinistre en temps i forma, que acumulava diverses sancions per infraccions en matèria de seguretat i salut laboral i que les sirenes no van sonar) ha fet miques la reputació tant de l’Administració, per la ineficaç gestió en primera instància de la informació de l’emergència, com la de la indústria química perquè l’empresa sinistrada no va actuar amb prou diligència i claredat, segons els serveis de Protecció Civil.

Confiança perduda

En aquest sentit, convé recordar el que deia al documental És a l’aire, codirigit pel resuenc Santi Suárez-Baldrís, un responsable del sector químic: «Fa cinquanta anys la gent ens percebia com a insegures, ara ja no, ara ens perceben segurs, potser hi ha altres riscos que hem de resoldre, altres temors que hem de resoldre, però el temor de la seguretat, aquest l’hem guanyat. I el que fa cinquanta anys algú podia tenir la percepció que era una activitat insegura, avui en dia, cinquanta anys després hem aconseguit transformar aquesta opinió en una percepció de seguretat».

El succés del 14 de gener ha de tenir idèntiques conseqüències, els tarragonins encara esperen respostes

Aquesta confiança i aquesta percepció han estat traïdes pel cúmul de circumstàncies que el sinistre d’Iqoxe ha tornat a posar de manifest. Tot i les rigoroses mesures implementades per les empreses i els diversos simulacres realitzats per les administracions implicades, alguns amb la participació de la població civil, resulta evident que hi havia riscos improbables que malauradament han esdevingut realitat. Aquesta explosió ha evidenciat que a més de l’eventualitat d’una fuita tòxica, els riscos greus no queden circumscrits al perímetre o l’àrea de l’activitat industrial.

Tres persones van morir i d’altres set van resultar ferides de diversa consideració, però el balanç podria haver estat encara més dramàtic per la gran quantitat de materials i de ferralla que van sortir projectats i van volar materialment centenars de metres.

L’experiència lionesa

Com a Tarragona, la ciutat francesa de Lió acull un polígon petroquímic, desenvolupat als voltants de la gran refineria de Feyzin que va entrar en servei l’any 1964. Dos anys després, un problema durant la manipulació d’una vàlvula d’una esfera d’emmagatzematge de propà va generar un núvol de gas. El pas d’un vehicle a un centenar de metres del punt de la fuita va provocar una explosió enorme i una reacció en cadena brutal.

Una estructura de 48 tones de pes d’un dels dipòsits sinistrats es va trobar a 325 metres del seu emplaçament original, i d’altres elements van aparèixer a 800 metres. Van morir divuit persones (onze bombers) i d’altres 84 van resultar ferides.

La catàstrofe de Feyzin va trencar la confiança de molts lionesos en un complex industrial centenari i va desencadenar una reforma sencera de la normativa i dels protocols aplicables a aquests tipus d’instal·lacions. L’explosió a Iqoxe ha de tenir idèntiques conseqüències, els tarragonins encara esperen respostes.

 

Francisco Fuentes va ser la primera veu de la primera emissió de Ser Tarragona. Des de fa una dècada és redactor del servei en castellà del canal europeu de televisió Euronews amb seu a Lió (França)