Treball revolucionari de fàbrica de pells a millor obra de pop art a Catalunya

A quatre mans. El mural de la Tipel, a Parets del Vallès, va ser pintat en ple tardofranquisme pel tàndem Rafael Bartolozzi i Eduard Arranz-Bravo, artista que compleix 80 anys en plena forma

Ramon Puig

Whatsapp
Ramon Puig

Ramon Puig

No és habitual que un pintor en actiu celebri els seus 80 anys i ho faci presentant la seva obra més recent. El manual diria que és el moment d’una bona retrospectiva i retre-li homenatge en vida. Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) es manté fidel a aquella generació dels anys seixanta que valorava el moment present en contrast al moviment hegemònic de l’informalisme (Tàpies i Guinovart, per exemple), que buscava una mirada més espiritual. Arranz-Bravo va ser durant un temps la parella artística de Rafael Bartolozzi (Pamplona, 1943-Vespella Gaià, 2009) i junts van crear el que per a molts és la millor obra de pop art a Catalunya: el mural de l’antiga fàbrica Tipel a Parets del Vallès, del qual es compleixen 50 anys. 

Mai falten excuses per escapar-se a la Tecla Sala de l’Hospitalet del Llobregat. D’entrada, per veure un dels equipaments culturals més complets que hi ha a l’àrea metropolitana, on conviuen una fantàstica biblioteca, un centre d’art i nombrosos equipaments que són seus d’entitats i organitzacions culturals, com la Fundació Arranz-Bravo. I que s’hagi fet en una antiga fàbrica tèxtil construïda a finals del segle XIX seguint l’estil de Manchester (façana de pedra vista roja) és un atractiu addicional per viatjar al passat industrial. L’Ajuntament va adquirir el recinte el 1982 i avui encara constitueix un referent d’èxit en la transformació d’un espai industrial a un d’usos culturals. La Fundació Arranz-Bravo ocupa un antic magatzem de la fàbrica a l’espera d’una seu definitiva a un molí fariner de l’edifici veí. L’artista té una estreta vinculació amb l’Hospitalet, iniciada el 1985 a partir de l’encàrrec de l’escultura l’Acollidora, convertida en un símbol de la ciutat metropolitana. De l’exposició actual impacta un retrat de Van Gogh de 6 metres quadrats.

La nau de la Tipel a Parets del Vallès es va aconseguir protegir i ara fa mig segle

L’artista no només bufa enguany les espelmes dels seus vuitanta anys. Una de les obres més trencadores de l’art del segle XX a Catalunya celebra cinquanta anys. El tàndem format per Arranz-Bravo i Bartolozzi va rebre l’encàrrec de pintar la façana de la fàbrica Tipel, situada a Parets dels Vallès i propietat de la família Prenafeta. 

Avui encara és considerada com una de les primeres i grans obres de pop art a casa nostra i l’any 1971, en ple tardofranquisme, realment va ser un treball revolucionari fins al punt que la concessionària de l’autopista la volia retirar en considerar que podria distreure els conductors. Aquella polèmica va fer famós el treball, que fins i tot es va convertir en portada a tot color de La Vanguardia el 14 de març de 1971, amb textos de Baltasar Porcel i fotos de Xavier Miserachs. El mural realitzat amb pintura industrial ocupa els 2.000 metres quadrats de façana, decorats amb motius orgànics. Paradoxalment, les parets d’una fàbrica d’adobament de pells denunciaven el sacrifici dels animals, com a exemple del missatge provocatiu.

El 2023 Rafael Bartolozzi compliria 80 anys, un bon moment per homenatjar-lo 

La Tipel va fer fallida i la fàbrica va caure en desús a partir de l’any 2007. Els nous propietaris van pressionar aleshores per eliminar el mural, en considerar que era una trava per llogar o vendre la nau per les despeses de conservació que generava. Des de 2011 l’edifici està inclòs en el Pla Especial de Protecció de Patrimoni, en un moment en què l’alcalde era el socialista Sergi Mingote, conegut per la seva trajectòria com alpinista i desaparegut recentment al K2. Avui La Fàbrica és un dels principals atractius de la població i l’any passat el mateix Arranz-Bravo va crear una rèplica dels sis corders originals que hi havia a l’entrada de la factoria. 

Alfa i Omega de Torredembarra

D’aquí a dos anys es compliran els vuitanta anys del naixement de Bartolozzi. Seria un bon moment per homenatjar l’artista, ja sigui amb la recuperació de l’escultura Alfa i Omega de Torredembarra o per rellançar algun dels seus projectes artístics a Vespella de Gaià, d’on va ser alcalde durant tres legislatures en un període en què li va tocar viure el tràgic incendi de 1993. De moment, seguirem gaudint del Museu d’Instal·lacions Artístiques a l’aire lliure, també una proposta trencadora per gaudir de l’art enmig del paisatge mediterrani.

Economista i periodista. Nascut a Guissona, porta més de mitja vida al Camp de Tarragona, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona, on és director comercial d’una companyia asseguradora d’àmbit català. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al ‘Diari de Tarragona’.

Temas

Comentarios

Lea También