Opinion Periodista

Trencar barreres en favor dels mitjans públics

Cal anar més enllà. Es fàcil dir que cal empoderar els treballadorsper resoldre qualsevol desafecció amb la seva audiència, però ambaixò no n’hi ha prou

NEUS BONET

Whatsapp
NEUS BONET

NEUS BONET

Llegia amb especial interès, en aquest mateix espai, ara fa uns dies, un article del company periodista Josep Carles Rius. Parlava de la televisió pública de Catalunya i la responsabilitat que, a parer seu, haurien d’exercir els professionals d’aquests mitjans per trencar la suposada desafecció que s’ha creat entre la cadena i milions de catalans. Apel·lava, directament, a la seva responsabilitat. I ho feia tot recordant l’entrevista a un altre company periodista, en Salvador Alsius, que repassava els inicis dels mitjans públics catalans destacant la seva capacitat de cohesionar el país i dels «molts esforços que es van fer, a través del llenguatge, del to i dels temes, per arribar a tots els racons del país».

No puc estar més d’acord en bona part del seu diagnòstic. Com a companys periodistes, però especialment per haver compartit amb ells, en diferents etapes, el deganat del Col·legi de Periodistes de Catalunya, crec que és just posar en valor la feina feta des d’aquesta institució.

Cal defensar la seva qualitat, independència, pluralitat i professionalitat...

Des dels seus inicis el Col·legi de Periodistes va crear un grup de treball anomenat de «mitjans públics», des d’on defensar la qualitat, independència, pluralitat i professionalitat dels mitjans de comunicació públics de Catalunya. Des del primer dia han vetllat pel seu funcionament democràtic i per garantir que les seves direccions siguin professionals i el màxim de representatives de la societat. I ho han fet els mateixos professionals col·legiats, els periodistes dels comitès professionals d’aquestes redaccions, del sindicat de periodistes, i de totes aquelles persones, professionals de la informació, que han volgut aportar el seu granet de sorra. I cal reconèixer que la seva obstinada feina no ha estat en va.

I quan des d’aquest grup parlen de mitjans públics, no només ho fan pensant en el gran vaixell de la Corporació Catalana de Mitjans audiovisuals (CCMA), sinó que ho han fet pensant en tots els mitjans amb qui comparteixen ‘ADN públic’, siguin altres grans mitjans, com RTVE o els més petits d’àmbit local. Una mostra que va més enllà de la generositat perquè els seus esforços, també serveixen per a garantir la qualitat i pluralitat d’aquests mitjans de comunicació.

...i garantir que les seves direccions siguin el màxim de representatives de la societat

Han estat anys de reivindicació. Des del 1989 amb motiu de les eleccions legislatives on per primera vegada es tracta obertament la funció dels mitjans públics en període electoral i el paper dels periodistes davant els intents de control, fins al darrer posicionament, de principis d’aquest mateix any 2020. Sempre hi ha hagut un grup de professionals emparats pel Col·legi de Periodistes que ha treballat com a lobby de pressió. I la seva activitat ha estat imprescindible.

S’han fet comunicats, debats, posicionaments, conferències, condemnes, converses, reivindicacions i negociacions, que sovint ha donat els seus fruits.

Una activitat que de facto ha permès posar fi, per exemple, als blocs electorals -una autèntica anomalia europea que permetia als polítics fer de periodistes en període electoral- tot i que cal dir-ho amb la boca petita, no fos cas que tornin les temptacions de ressuscitar-los.

Uns periodistes que han evidenciat com a alguns polítics ja els hi estaven bé les decisions de la Junta Electoral Central a l’hora de posar cotilles i cronometrar informacions fins que els ha tocat el rebre i han clamat, llavors sí, en favor de la llibertat d’expressió. Un grup de periodistes, doncs, que ens ha recordat, insistentment, una vegada rere una altra, que els mitjans de comunicació públics són imprescindibles en democràcia.

És fàcil dir que cal empoderar els treballadors per a resoldre qualsevol desafecció amb la seva audiència, però amb això no n’hi ha prou. És cert que sempre el control d’aquests mitjans ha fet intents perquè la propaganda envaeixi espais que haurien de ser del periodisme, però això no significa que els periodistes que hi treballen en siguin els màxims responsables. Com tampoc ho és el fet de tractar l’audiència com un subjecte passiu.

Els mitjans públics són garantia d’accés universal a una informació de qualitat, plural i independent. Per això, és fonamental garantir la seva qualitat, professionalitat, independència, pluralitat i viabilitat. Aquests són principis que estan en plena sintonia amb els valors de la Unió Europea. I si els complim tots, desapareixeran moltes barreres.

* Periodista. Exdegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, va començar la seva trajectòria a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha treballat a la Cope, Ràdio 13, el Diari i Ona Catalana. Ha dirigit i presentat diversos programes de Catalunya Ràdio així com els informatius més emblemàtics d’aquesta emissora. 

Temas

Comentarios

Lea También