Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

(Tren)trificació. Arriba l’estiu, als vagons com el bestiar

‘Déjà vu’ amb els trens. El col·lapse de l’estiu és conseqüència de l’obsolescència coneguda de la infraestructura i de la demostrada manca de capacitat dels responsables de posar fil a l’agulla

Francisco Fuentes

Whatsapp
(Tren)trificació. Arriba l’estiu, als vagons com el bestiar

(Tren)trificació. Arriba l’estiu, als vagons com el bestiar

Sant tornem-hi, que no ha estat res! L’arribada de l’estiu coincideix per a cadascú de nosaltres amb una data asse-nyalada, potser amb un aniversari o amb un esdeveniment marcat a la cronologia de les nostres vides i no pas necessàriament amb l’estiu astronòmic que la ciència situa a l’hemisferi nord, cada 21 de juny. 

Els confessaré que al meu subconscient l’arribada de l’estiu va quedar gravada per sempre més amb un trauma, el trauma d’anar i/o tornar de la feina a Barcelona, a peu dret, dins d’uns trens plens a vessar de turistes i viatgers habituals, estirats a terra, amb les seves pertinences i tots els estris de platja inimaginables, sense deixar espai ni tan sols per pujar o baixar a les estacions. No pensin que tinc res en contra dels turistes, jo mateix faig de tant en tant de turista i no som ni els turistes ni els viatgers habituals els responsables. La situació és conseqüència de l’obsolescència coneguda de la infraestructura i de la demostrada manca de capacitat dels responsables de posar fil a l’agulla. 

Ningú no ha pensat a posar-hi vagons addicionals  per garantir un viatge mínimament confortable aquests mesos?

El territori conviu des de fa dècades amb el turisme i molts ajuntaments han hagut de fer mans i mànigues per adaptar els seus serveis a la realitat estiuenca. Salou n’és un bon exemple: amb un cens d’uns 26.000 habitants, ha d’atendre les necessitats de fins a 100.000 persones durant els mesos de juliol i agost. Els municipis fan any rere any un esforç per donar respostes a la contingència, però no hem d’oblidar que una part dels turistes, ni que sigui relativament petita al còmput global, arriben amb el tren des de Barcelona i la imatge que es projecta resulta patètica.

Jo pensava que el trauma que es va instal·lar al meu cervell als primers anys d’aquest segle havia estat superat després de les mesures de xoc adoptades. Primer, per les insistents i necessàries protestes dels veïns i veïnes de les Terres de l’Ebre, sacsejats per un cúmul de lamentables despropòsits de tots els gestors del transport ferroviari sense excepció, i a més a més per l’eternament reclamat traspàs dels serveis de rodalies i de mitjana distància a la Generalitat, que finalment hi va arribar. 

Malauradament m’he equivocat. Com si fos un malson, la setmana passada vaig tornar a viure el trauma, les mateixes imatges, el mateix tren, els mateixos vagons atapeïts, potser alguns dels mateixos turistes i viatgers habituals, tots plegats resignats. Fins i tot la revisora pràcticament no es podia ni moure a l’interior del tren. 
Acabava d’aterrar i vaig pensar que el tren seria millor opció i més econòmica que esperar l’autobús. Arribo puntualment a Sants, anuncien el tren cap a Tarragona, indica la sortida a les 9.33. Un cop a l’andana començo a sentir la mateixa suor freda d’aquells temps del puja i baixa a Barcelona. Molta gent espera el tren, massa gent... el tren no hi és encara, el panell assenyala que ara la sortida és a les 9.51. Arriba, massa gent... i el tren, massa poc. No hi queden seients, en pocs minuts no queda espai a peu dret ni a terra. 

I per què no una unitat complementària amb destinació a PortAventura i/o a Salou que es desenganxi de la resta del comboi? 

«Aquest tren és el ‘valenciano’» em diuen perquè la seva destinació final és València. De seguida m’imagino cinc hores de trajecte en aquestes condicions per 30 euros (el preu de la tarifa normal d’adult d’anada sense descomptes)? Molt fort tot plegat! Veig que la majoria dels turistes van cap a PortAventura o bé cap a Salou. Ningú no ha pensat a posar-hi els vagons addicionals que calgui per garantir un viatge mínimament confortable aquests mesos? I per què no una unitat complementària amb destinació exclusiva a PortAventura i/o a Salou que es desenganxi posteriorment de la resta del comboi? 

Vaja, acabo d’arribar a Tarragona amb uns quaranta minuts de retard i no tinc paraules. La gentrificació, amb uns lloguers desorbitats, torna a fer fora molts barcelonins i barcelonines de la seva ciutat. Si algú no pren mesures immediates i urgents, la (tren)trificació ens deixarà a turistes i usuaris habituals amb un servei de rodalies i mitjana distància a preu d’alta velocitat per viatjar com el bestiar. 
Benvingut l’estiu!

* Periodista. Fuentes va ser la primera veu de la primera emissió de Ser Tarragona. Des de fa una dècada és redactor del servei en castellà del canal europeu de televisió Euronews amb seu a Lió (França).

Temas

Comentarios

Lea También