Trilingüisme

La nostra generació va ser educada en un model trilingüe. Vull dir que al col·legi vam estudiar tres llengües: castellà, francès i llatí. No hi era el català per raons ideològiques de la dictadura que volia eliminar-lo del tot. El català, però, es parlava al pati i s’ensenyava a l’Òmnium, a l’Orfeó o a casa de forma autodidacta. La primera gran campanya de pintades a Catalunya durant el franquisme demanava «català a l’escola». El Règim tenia altres debats educatius. Una vegada el ministre José Solís va defensar a les Corts eliminar el llatí per donar més hores de gimnàstica. «¿Para qué sirve hoy en día el latín?», va preguntar a la Cambra. A la qual cosa Adolfo Muñoz Alonso, catedràtic d’Història de la Filosofia, va replicar: «Por de pronto, señor ministro, el latín sirve para que a su señoría, que ha nacido en Cabra, le llamen egabrense y no otra cosa». El llatí serveix per entendre el passat. Però per conquerir el futur ens cal l’anglès.