Un Govern que toqui de peus a terra

23 noviembre 2020 13:10 | Actualizado a 23 noviembre 2020 13:18
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

A finals d’abril la portaveu del Govern d’ERC i Junts per Catalunya va sortir en roda de premsa demanant al president Pedro Sánchez que «tornés les competències a la Generalitat» per afrontar la crisi de la Covid. La senyora Budó va assegurar aleshores que «està clar que nosaltres ho faríem millor», sense concretar ni perquè ni com, és clar. 

Aquesta setmana la mateixa persona, la mateixa portaveu, ha hagut de comparèixer en roda premsa per demanar perdó als catalans per la mala gestió del Govern d’ERC i dels incondicionals del senyor Puigdemont, en concret per la vergonya de la manca d’ajudes reals als autònoms (només a les comarques tarragonines n’hi ha més de 54.000).  

Es vantaven que ho farien millor... i ara es veuen obligats a demanar perdó al poble de Catalunya. La humilitat, que deien els clàssics, és la millor consellera a la vida, també en la vida política malgrat que els ideòlegs independentistes ja fa anys que han abandonat cap vestigi d’humilitat. 

Humilitat no, però atribuir responsabilitats als altres per intentar justificar la incompetència que demostren constantment, en això són uns mestres. Així, el senyor Aragonès es va despenjar amb un tweet on, amb un menyspreu infinit, atribuïa tota la responsabilitat del fracàs de la seva política al Govern espanyol. És el conte de la lletera de sempre dels independentistes: «la culpa de tot és de l’Estat opressor». Aquest cop, però, Pere Aragonès considerava a dos partits catalans com són el PSC i els Comuns com a «delegacions de partits de l’Estat espanyol a Catalunya». Potser els nervis per l’estrepitós fracàs del seu pla d’ajudes als autònoms li van fer perdre els papers però les seves paraules són impròpies d’algú que vol ser president de la Generalitat. No hi ha catalans de primera o de segona. Igual com no hi ha catalans «bons i honrats» mentre altres som definits com a «traïdors i botiflers». No hi ha partits «autòctons» versus «delegacions de partits de fora». Tots som partits catalans encara que alguns, com el mateix PSC, no siguem nacionalistes. Però no ser nacionalista no vol dir no ser català o ser una «delegació» de fora, senyor Aragonès. Ja prou d’aquest supremacisme que faria caure la cara de vergonya al catalanisme de tota la vida!

Tots i totes som catalans i catalanes, senyors meus. Tots i totes som el poble de Catalunya. Igual com els carrers són de tots i no de cap grup ideològic concret -el que sigui-. Només faltaria! Que s’hagi de recordar coses tan elementals ens dona una idea del retrocés que s’ha produït aquests darrers deu anys a Catalunya. Venim d’una dècada perduda i ara el que ens cal és un canvi. Canviar per millorar. Què el Govern d’ERC i de Junts és un mal Govern no és que ho digui jo -que també-, és que ho diuen els seus mateixos votants a les enquestes del CEO. Es tracta de dos partits que protagonitzen un dia sí i un altre també una batalla campal entre acusacions duríssimes de deslleialtat. El que ha passat aquesta setmana en què els consellers d’ERC han abandonat la reunió del seu propi Govern acusant els seus socis de Junts de deslleials no té equivalent en cap govern de la zona euro. Fa basarda pensar què pot passar a Catalunya si això continua quatre anys més... perquè aquests mateixos que ara es llencen els plats del cap tornaran a pactar el dia després de les eleccions si tornen a sumar majoria amb la CUP, tinguem-ho clar. Acostumats a atiar la confrontació sembla que ara es dediquen a sacsejar la confrontació entre ells mateixos. En fi... 

Catalunya mereix un canvi. El PSC, amb tota la humilitat però també amb tota la convicció, el que ofereix és un Govern, un bon Govern. Un Govern que mereixi aquest nom. Un Govern que potser a vegades s’equivoqui però que no enganyarà ningú prometent cap pla secret de jugades mestre que és pura ‘filfa’. Un Govern de progrés liderat per Miquel Iceta que faciliti la reactivació econòmica, impulsi les polítiques socials i reconciliï al poble de Catalunya. Un Govern que toqui de peus a terra en lloc de voler «democratitzar l’espai» com inversemblantment va afirmar el conseller Puigneró en la presentació de la nova «agència espacial catalana» que, com tothom deu compartir en plena crisi sanitària, social i econòmica, se’ns presenta com una nova «prioritat de país». El que deia, necessitem un canvi. I urgent. 

Rosa Maria Ibarra: Diputada del PSC al Parlament per Tarragona.

Comentarios
Multimedia Diari